QE2 / DANICHAN un català poc ocupat: TEMPS LLIURE

XANCLETES A LA FEINA, SÍ O NO?

Thu, 22 May 2008 15:06:07 GMT

Avui, tot mirant el Club, de cop tocava el “cara a cara”, amb la Helena Melero i l’insuportable Màrius Carol (no, no el trago, no el tragaré mai). I el tema del “cara a cara” era el del títol: “xancletes a la feina, sí o no”.

El tema m’ha semblat tant interessant que he canviat de canal al cap d’un minut. Però hi ha gent que ho ha mirat, hi ha gent que fins i tot s’ha gastat 1 euro d’sms per dir “xancleta si” o “xancleta no”. Ja sabem que els programes de sobretaula pequen de ser molt poca-soltes. El de l’Om no està malament, però avui veient per uns instants com debatien sobre un tema tan emocionant, he tingut algun dubte… L’únic que tenia clar és que ha estat el moment clau per anar a fer la siesta de cada dia, que no m'he volgut perdre per res del món, ni pel debat del segle.

MES I MES BICING

Sun, 30 Mar 2008 11:13:26 GMT

Permeteu que torni a parlar del BICING, per tercer cop i en pocs dies. I és que vaig assistir a la festa d’aniversari que van fer ahir al Port Olímpic. Alguns que jo em sé direu “cullons en Dani, que odiava el Bicing i ara sembla que no cagui amb el tema!”. Bé, no intento excusar-me ni res, però simplement reitero que és normal que odiés el BICING perquè a la meva feina cada dia haig de dir 20 cops on hi ha una parada més pròxima o bé que aquest transport no funciona per als guiris. Si us poseu en la meva pell, potser m’entendreu per què li tenia tanta ràbia al BICING. Ara que en sóc usuari, repeteixo com vaig dir l’altre dia, n’estic més satisfet que no pas decebut. Doncs vinga, festa del BICING.

Ahir hi va haver la festa de primer aniversari, i els organitzadors s’esperaven que hi assistís molta més gent, en realitat allà no hi havia massa penya. Jo vaig anar-hi perquè em venia bastant de passada, no tenia gaire res a fer i, a sobre, hi havia pastís gratis. Doncs vinga, som-hi i aviam què tal.

Hi havia un grup d’aquells amb tambors, una batukada que en diuen. Era bastant lamentable comprovar com els pocs que es van reunir allà, gairebé ningú no ballava al so dels tambors ni res. Que sossus!!! Sí, els que estaven a primera fila, simplement mirant, fent alguna foto…

Aviam, si no vols ballar (com és el meu cas, que sóc bastant vergonyós), doncs et poses a la part del darrera i ja tens excusa. Però si estàs just davant dels morros dels “artistes”, osti tu, esforça’t-hi una mica. Amb raó ens diuen que els catalans som molt sossus, exemples com el d’ahir ho constaten. Si l’escenari fos a Sevilla, per exemple, s’hauria muntat una festa bestial.

El presentador de la festa hi posava ganes… sí… però la gent passava bastant d’ell. Pobre tiu, em feia llàstima i tot. Per cert, segurament hi havia tan poca gent perquè van avisar sobre aquesta festa JUST EL DIA ABANS!!!! Molt mala organització… I després veies un pàrking de bicis habilitat on hi havia unes 20 files, de les que se’n van utilitzar 5 o 6…

A l’hora de repartir els premis a alguns usuaris “peculiars”, i prèvi sermó de l’Hereu (que es va cobrir de glòria, semblava un míting amb totes les de la regla), vam haver d’aguantar el careto de pomes agres que feia l’usuari que més ha utilitzat el servei, un noi que tenia una cara d’enteradillo que no s’aguantava (al darrera li deien “indurain del bicing!” juajuajua).

En fi, que entre anècdotes i el pastís, que era mooolt bo, diem que va valer la pena passar per allà i comprovar els tòpics esmentats abans.

Salut i per molts anys, BICING, espero que us ho continueu currant i milloreu el servei.

BICING (2)

Tue, 25 Mar 2008 19:58:58 GMT

Després d’un parell de dies, ja puc arribar a les conclusions pertinents respecte aquest mitjà de transport que tenim a can Fanga.

Podria fer dos apartats, els punts positius i els punts negatius, els avantatges i inconvenients que té el BICING. Però aquests punts els trobareu al següent enllaç, perquè ho explica amb molt detall i, tot i que evidentment no ho he escrit jo, hi estic del tot d’acord.

http://www.ciao.es/Bicing_Transporte_publico_Barcelona__Opinion_1431752

Pel que fa a la meva pròpia experiència, estic més content que no pas descontent d’haver-me donat d’alta, i penso que utilitzaré bastant el BICING, que m’estalviarà bastants viatges de metro i farà que mogui més l’esquelet (em convé i molt fer exercici). Espero que el servei millori amb el temps. De moment, pel que es paga, em sembla que no ens podem queixar molt. En el moment que això pugi de preu i, quan passi, no s’han fet millores, llavors sí que tindrem el dret de queixar-nos molt més que els que ho fan ara. Una de les coses que sí recordaré és la opinió que he tingut d’un amic, que em diu que el que s’hauria de millorar i molt, més que el Bicing, és el comportament d’alguns dels seus usuaris. I jo, que no sabia massa a on volia anar a parar, ja m’he adonat del que es referia, com per exemple veure alguns jilipolles que carreguen un altre -segurament també- jilipolles a una mateixa bici. I després les bicis van com van, que si les marxes no li funcionen, que si alguna amb molt poc aire a les rodes… Però vaja, ja sabem on arriba el nivell d’estupidesa humana… són els perills que tenim al conviure amb idiotes en aquest món, que si volem compartir alguna cosa (en aquest cas una bici) a vegades ens trobem persones i d’altres persones que no ho són massa.

TETRIS

Sun, 06 Jan 2008 13:07:26 GMT

Els capítols del viatge segueixen, ja només en queden 3. Avui, però, és el Dia de Reis, i és diumenge. Toca una breu pausa. Sense marxar de l'àmbit nipó, us deixo amb un vídeo. Estúpid, però que m'ha fet riure.

NADAL I TAL

Sun, 23 Dec 2007 14:12:40 GMT

Faré un petit parèntesi en la crònica del viatge a Japó per parlar del Nadal, tot i que no seré jo qui en parli, sinó que em vull adreçar a articles que he trobat en els blogs que sempre intento llegir.

Per una part, el blog de l’Eva, defineix molt bé el sentiment de Nadal per molta gent, i em quedo, de llarg, amb el seu primer paràgraf, que diu això: “Per algun estrany motiu sembla que quedi bé dir "no m'agrada el Nadal" entenc que hi ha gent a la qual realment no li agrada per que per motius personals li porta mals records o bé senzillament és una època que detesta per a o per b, però n'hi ha molts que això ho diuen de cara a la galeria ja que després són els primers il·lusionats en rebre regals.” La descripció no podia ser més encertada, una veritat com un temple: queda bé dir “no m’agrada el Nadal”.

L’article sencer, així com la meva opinió al respecte, la podeu trobar a: http://evadiari.blogspot.com/2007/12/pre-nadal.html

I ho vull rematar amb un article que m’ha fet riure molt, com gairebé tots els que escriu l’Albert, del Racó DC. No té pèrdua. I si teniu uns breus segons, mireu també els seus cursos de Nadal Elemental :-)

http://racodc.blogspot.com/2007/12/nadal.html

Sigui com sigui, que us provi aquest Nadal, que encara que no hagi tocat la Loteria, encara que hàgim d’aguantar comentaris dels afortunats com “no me lo esperaba” (algú s’ho espera, realment, que li toqui?), encara que hàgim d’aguantar l’hostessa estúpida, un cop més, del Nadal a 3 bandes (que ja ratlla...), encara que hi ha molts encares, jo penso que aquesta època sí que és maca.

També em quedo amb un SMS que fa poc he rebut, i que m’ha fet gràcia (encara que sé que a molts no els en farà gens ni mica). Diu així:

Ens poden dir pagesos

Ens poden dir camperols

Però mai dir-nos fills de puta

Perquè no som espanyols!

Bones Festes i Feliç Any Nou!

I, per acabar, us deixo amb una foto, que no ha costat massa de fer, s’ha portat bé el coi de gat. BON NADAL I MILLOR ANY 2008 !

FRANÇA

Sat, 13 Oct 2007 23:15:20 GMT

NOTA: aviso que el post d'avui és BASTANT llarg.

Avui això va de França. Coincidint que una important amiga ara hi passa uns quants dies, crec oportú penjar aquest post que ja tenia escrit però no editat al blog.

Els sentiments que tinc quan parlo del país de sobre nostre són ben diversos, una relació amor-odi que al final em fa dubtar per on decantar la balança.

La meva relació amb França va començar de petit quan, fruit de la il.lusió d’aprendre un idioma nou, em vaig emocionar molt quan a 6è d’EGB començava a estudiar-lo al cole. Tot eren bones notes, m’encantava les tres hores de francès a la setmana que la senyoreta Marta ens donava a can Fargas. Sí, i això es va traduir en moltes avaluacions amb notes que eren sempre de Notable o Excel.lent. Recordo els llibres cutres amb els monsieur i la madame Masson, en Gerard i la Claudine Masson, que eren els germans bessons…

Llavors poc em preocupava que a gairebé tots els altres coles l’idioma estranger que s’estudiava fos l’anglès.

Anys més tard, l’amor per l’idioma francès va anar minvant, i avui dia és una llengua que haig de parlar per força a la feina i ho faig sense massa passió. Per què? Per tres motius: perquè no m’agrada com sona, perquè em sento ridícul intentant pronunciar les erres franceses i perquè estic infinitament més enamorat de la llengua anglesa.

No em sap greu saber francès (tot al contrari, n’estic content), però reconec que m’he estancat i el meu nivell és simplement mitjà i sense que tingui cap interès en absolut en millorar ni la parla ni la part escrita (que ara mateix deu ser horrible si féssim una prova).

Seguint amb la feina, de tant en tant he tingut alguna companya francesa, com és el cas d’ara mateix. No cal dir que l’avantatge principal és que tots els clients francesos deriven cap a ella (així m’estalvio jo de parlar!!!).

Als francesos els trobo, en termes generals però admetent sempre les excepcions que hi ha en cada cas, una mica estirats i amb una tendència a ignorar que l’anglès és l’idioma universal per excel.lència, i això fa que els tingui certa mania. Crec que els francesos sempre han pensat que amb el seu idioma es pot anar a tot el món i sempre se n’han sentit molt orgullosos, sense parar atenció i pensar que el seu francès no és universal que diguéssim, per més que hi ha molts països que el tenen com a llengua oficial. No suporto quan trobo turistes d’aquesta nacionalitat que s’emprenyen si no parles el seu idioma (si venen a Catalunya, aquí ningú no té l’obligació de saber el francès, cosa que haurien d’acceptar i comprendre).

Venen a casa nostra i molts es dirigeixen a nosaltres parlant directament en francès, assumint que els entendrem i els respondrem en francès també. En canvi, vés-te’n tu a França i intenta fer alguna pregunta, ja no et dic en català, sinó en espanyol o fins i tot en anglès. Ja veuràs tu la resposta que n’obtens.

Parlo per experiències d’amistats, i sobretot per la meva propia experiència! He estat dos cops a París, i com a turista em vaig sentir bastant mal tractat en vàries situacions, en restaurants i preguntant al carrer. Potser la meva opinió no compta, per molts, perquè jo era un turista més i vaig passar pocs dies. A més, era París, la capital (on diuen que la gent és molt més borde que als pobles). Però bé, aquesta en va ser la meva impresió i el meu record de la capital gala.

Seguint parlant de caràcter dels francesos, també hi ha els que són exageradament amables. D’aquests no me’n fio, trobo en ells un somriure tant fals que fa que guardi les distàncies. Però haig d’admentre una cosa perquè m’agrada dir la veritat: últimament el meu sentiment cap a ells està canviant i d’una forma molt més positiva. Han passat per davant d’altres cultures, en preferència. Sobretot perquè guanyen molts punts perquè són molt més educats que altres tipus de turistes, i això ho agraeixo.

En el camp artístic, també voldria mencionar el gran pintor Toulouse-Lautrec. Recomano veure la pel.lícula biogràfica que van fer sobre ell (Molin Rouge, dels anys 50 si no recordo malament).

Anem ara a l’àmbit més íntim per mi: el musical.

Tinc moltes influències que venen d’allà, sense anar més lluny un dels meus ídols de sempre és francès: JEAN-MICHEL JARRE. Un dia en faré un post sencer (que potser ocuparà 3 o 4 pàgines jejejejeje) d’aquest senyor, només diré que després de pensar-m’ho molt durant molt temps, he decidit que la millor cançó de la història (i la que he escoltat més) per mi és precisament d’aquest músic, i és la que avui penjo: OXYGENE 4.

Tornant a París, una ciutat que recomano visitar tant SÍ com SÍ (malgrat els peròs d’abans),, sempre m’ha emocionat molt (fugint de la impresió de romanticisme que té la ciutat) el barri tecnològic de LA DEFÈNSE (tinc un pòster a casa i tot). Allà se’m van posar els pèls de gallina quan vaig anar-hi per primer cop. Va ser l’escenari del millor concert de Jarre de la història! Per tant, a França haig d’agrair-li que tingui una persona que m’ha fet gaudir durant hores i hores, i dies i dies (i encara ho fa) de moments d’autèntica èxtasi musical com JARRE.

També en francès escolto música de MANO NEGRA – MANU CHAO, que tenen unes quantes cançons en aquesta llengua. No fa massa dies també vaig parlar d’una gran cançó escrita en francès (el “voyage voyage” de Desireless).

Com dic, avui penjo vídeos de Jarre. I aquí va l’explicació de cadascún d’ells.

Vídeo 1. Les imatges són pingüins, un dels animals que més m’agraden. No us perdeu la part on rellisquen, sobretot l’últim pingüí, és tan mono…!

http://uk.youtube.com/watch?v=w6NbN74l2Zo

Vídeo 2. És un montatge que algú ha fet precisament sobre la versió d’Oxygene 4 a l’esmentat concert de LA DEFÈNSE. Simplement espectacular. Simplement, JARRE. Que tindrà les seves coses, aquest home, però no deixa de ser tot un Déu musical per mi. Les imatges i els efectes especials utilitzats durant el concert segurament devien ser dignes de veure, res a veure amb la sensació que deixa el vídeo, que és una mera aproximació.

http://uk.youtube.com/watch?v=73f2oTAWi_0

Vídeo 3. Si em permeteu, una mica d’egocentrisme, aquest foto-muntatge personal ja l’he ficat al post en altres ocasions però de nou m’anirà bé tornar-lo a recordar, perquè la banda sonora que vaig triar per el vídeo d’aquestes vacances de Hong Kong de l’any passat inclou dues de les millors cançons de Jarre, entre elles, de nou, l’Oxygene 4. Jarre n'ha fet moltes versions d'aquest tema, que deu ser el més conegut d'ell, i precisament la millor versió està inclosa al disc en directe HONG KONG, però no la he trobat al YOUTUBE... per tant, de nou aquí hi ha el "original edit".

http://uk.youtube.com/watch?v=Nt9MkOJv4_I

Bonne nuit!

COMPARATIVA

Fri, 05 Oct 2007 23:19:22 GMT

Els vídeos que proposo avui són del meu esport preferit, el patinatge inline.

El primer, meu. Un servidor fent el que pot amb el freestyle slalom, que no és gaire (fa uns mesos ja vaig posar aquest vídeo, però ara faig memòria coincidint amb la compra dels meus nous patins). Tenint en compte que no he practicat massa, ni que els patins que fins ara duia no eren els més adequats per fer aquestes coses, n'estic satisfet del resultat.

El segon, jo no hi surto. Hi surt gent que en sap.... una "miqueta" més. No arribaré mai a "ballar" d'aquesta manera, però espero aprendre alguna coseta més amb el temps i molta paciència.

Això sí, hi ha una cosa en la que no em superen aquesta gent: la música del meu vídeo és més guai. A que sí?!

EXPERIMENT MERCÈ 2007

Mon, 24 Sep 2007 23:20:16 GMT

Avui he volgut fer un petit experiment, acabar les festes de la Mercè fent un intent de veure el Piromusical des del Tibidabo. No sabia si es veuria bé, pensava que els focs artificials es veurien massa de lluny. I no m’he equivocat, no és una idea molt encertada veure’ls des d’allà dalt, perquè la filmació i les fotos que he fet han sortit bastant poc aprofitables, per no dir gens. Bé, tinc una càmera de fotos bastant limitada per fer coses com aquestes, tot sigui dit.

Però per altra banda, la pujada ha estat igualment interessant perquè almenys he pogut fer fotos de nit que utilitzaré pel vídeo que estic preparant sobre “BCN by night”. I de casualitat han sortit un parell de fotos d’uns animals que a mi em fan força iuiu, mireu i aviam què us semblen. Són fotos inesperades que, amb l’efecte del flaix, han resultat ser bastant originals.

Demà seguiré amb el revival musical, després de tres dies de “break”.

FONT MÀGICA DE MONTJUÏC // MONARQUIA

Sat, 22 Sep 2007 22:27:32 GMT

Avui, un petit descans musical, però no del tot. Deixo, per un moment, el record del techno dels 80 per presentar un nou vídeo casolà de Barcelona. En aquest cas, un dels llocs on més m’agrada perdre’m de tant en tant, les fonts de Montjuïc.

Aquest és un dels atractius més vistosos que ofereix durant gairebé tot l’any la ciutat, i a més totalment gratuït. Sí, és un espectacle visual i sonor, l’aigua va “ballant” al so de música diversa (frangments d’òpera, música clàssica, bandes sonores, pop rock) i els colors es van intercanviant oferint un efecte visual realment esplèndit.

A l’hivern podem anar a veure’l divendres i dissabtes (metro Espanya, línies 1 i 3). I a l’estiu, de dijous a diumenge. Aconsello anar-hi al setembre, perquè no hi ha tanta presència de guiris (s’agraeix que no hi hagi massa gent per disfrutar-ho amb més intensitat) i a sobre la temperatura és la ideal.

La font de Montjuïc em porta bons records, hi he anat moltíssimes vegades, algunes d’elles per impressionar algun “ligue”. Sí, és un bon lloc per lligar, no hi ha dubte. Bé, ho deixo aquí, millor no entrar en detalls. Si no hi heu anat mai, no en perdeu l’ocasió (i porteu una càmara que faci bones fotos de nit!). Si hi heu anat algun cop, ja sabeu com n’és d’especial aquest lloc. La música triada pertany al musical Lord of the Dance.

http://www.youtube.com/watch?v=su_k1T-Oe_8

PD En dies com avui, em sento ORGULLÓS de ser gironí !!!

http://www.avui.cat/article/mon_politica/6394/unes/persones/es/manifesten/contra/la/monarquia/girona/cremen/fotos/reis.html

MISSIÓ COMPLERTA

Tue, 21 Aug 2007 19:58:31 GMT

He tingut un bon cap de setmana llarg en companyia de la noia de Malàisia, l’Elaine. Crec que, de sobres, li he tornat el favor que em va fer ella quan vaig visitar el seu país, crec sincerament que he estat un bon guia turístic, portant-la a llocs tan interessants com Pals, Peratallada, el cor de la Costa Brava i les festes de Gràcia. Tot això en molt poc temps. Això sí, m’ha passat un cop més allò de tindre la sensació d’estar amb una persona de la que puc aprendre molt i que s’adona que sóc bastant incult en gairebé tots els temes que surten.

De totes formes, ha disfrutat l’estada a Catalunya i espero que repeteixi algun altre dia, o any, o qui sap quan. En tot cas hi ha molt a dir, de fet, i només diré que aquesta noia és molt especial. Les altres coses que podria dir, es quedaran al meu diari mental personal, aquell que no s'escriu enlloc però que es quedarà dintre el meu coco i d'on en treuré les meves conclusions corresponents :-)

Deixo unes quantes fotos. Fins aviat Elaine!!!

FESTES DE GRÀCIA / MALÀISIA

Thu, 16 Aug 2007 18:59:11 GMT

Aquest any en tindré un bon record de les festes del barri més catalanista de Barcelona, que té la seva cèlebre festa popular en dansa des d'ahir mateix. Ahir vaig sortir i vaig tornar-me a sentir jove, que a vegades me n'oblido que no sóc tan i tan iaiu... Ho vaig fer en companyia de dues de les millors amigues que tinc, ho vam passar molt bé. Deixo unes quantes fotos del decorat del carrer Verdi. I una d'un cartell interessant. FESTA SENSE MOSSOS!!! QUE N'APRENGUIN!!!

I aquest cap de setmana se'n prepara una de bona també. Em fa molta il.lusió rebre la visita de la noia que va fer possible que tingués una de les millors vacances de la meva història, ja fa un parell d'anys, a Malàisia. Fins demà mateix Elaine!!!

UN/A AMIGA, UN TRESOR. COMMODORE :-)

Sun, 12 Aug 2007 16:11:12 GMT

No m’he enganxat a la Supernintendo, ni a la Wii, ni a la PlayStation 1, 2 o 3 o no sé quantes se n’han fet… I mira que és extrany que no hagi caigut en la temptació, perquè el meu historial de videojocs ve de molt lluny, des del 12 anys que em vaig començar a viciar en tot aquest món, exclusiu en la meva època per als nois, i que avui dia ha evolucionat molt i fins i tot agrada a les noies.

No m’he enganxat per diferents motius, un d’ells és que jo mateix voluntàriament vaig decidir en el seu dia deixar el món dels videojocs per dedicar-me a altres coses que tenien més prioritat.

Però un diumenge avorridot com avui, per passar l’estona abans de la meva cita cultural de les 7 amb una bona amiga, parlaré d’una altra “AMIGA” molt especial. Sí, del COMMODORE AMIGA 500, la gran passió de la meva època d’adolescent. Llavors era un autèntic freak dels ordinadors (molt més que ara, ho juro!!!), vaig deixar enrera l’època de l’MSX per, després de molt i molt pregar, aconseguir que els meus pares em regalessin el que llavors era la sensació en ordinadors, el que tenia millor so, millors gràfics i millors jocs. Bé, hi havia també l’ATARI ST, però em sembla que l’AMIGA tenia molts més jocs.

Sempre he dit que un dels millors invents del segle XXI es diu YOUTUBE, una bateria inesgotable de vídeos amb les imatges de gairebé tot el que vulguis, per mí s’ha convertit en un element bàsic en la meva vida, el mitjà amb el qual passo molt bons moments, em summergeixo en el passat i m’oblido del present del tot, sigui veient clips musicals, o bé com en el cas d’avui, recordant jocs d’ordinador i les seves músiques.

M’agradaria fer una petita llista dels jocs que m’han fet gaudir de veritat amb l’AMIGA, aquí la poso per si a algú li interessa baixar-se un emulador i jugar-hi.

És obligat, quan fas coses d’aquestes, si no fer un TOP 10 almenys intentar escollir el millor joc de tots. Després de reflexionar una bona estona, em quedo amb el joc BATTLE SQUADRON com al millor de tots, recordo que en addicció (jugabilitat), música i gràfics, era una combinació explosiva que em va deixar al.lucinat en el seu temps. I encara avui quan he vist el video m’he emocionat… Gairebé se’m queien les llàgrimes tu! Sóc un nostàlgic, ja veus tu.

També voldria fer menció especial als jocs LOTUS SPRIT CHALLENGE 2, NBA BASKETBALL, TURRICAN 2 i CANNON FODDER.

I altres jocs que em van emocionar molt són aquests:

SPEEDBALL, KICK OFF 3, LOTUS SPIRIT, CANNON FODDER, OUT RUN, CHUCK ROCK, PACMANIA, RICK DANGEROUS, BLOOD MONEY, RAINBOW ISLANDS, PANG, LEMMINGS, WRATH OF THE DEMON, BUBLE BOBBLE, SWIV, RODLAND, BADLANDS, PRINCE OF PERSIA, XENON 2,.

I me’n dec deixar una bona pila… Decidit, estic d’acord: qui té un/a AMIGA, té un tresor.

BARCELONA

Wed, 01 Aug 2007 14:40:39 GMT

El vídeo que tenia al tubu sobre BCN va ser dels primers que vaig fer i amb no gaire fotos interessants. Per tant, n'he decidit fer un altre, i així ha quedat... N'estic satisfet del resultat, segur que es pot millorar i falten fotos, però de moment ja està bé.

SENTIMENTAL - Sergi Pàmies

Fri, 27 Jul 2007 22:41:38 GMT

Sí, es pot dir que sóc una persona molt sentimental. Romàntica, no gaire. Però sentimental sí. Què entenc per sentimental? No sé si ve a ser això, però em refereixo a que m’agrada evocar bons records del passat.

Però de fet, jo no vull parlar de coses tant profundes, tot i que aquesta és una bona hora i em sento inspirat per fer-ho, no tinc son perquè he begut massa Coca-Cola i la cafeïna ara mateix decideix que no haig d’anar a dormir encara.

El post d’avui fa referència al títol exacte de l’últim llibre que estic llegint, l’autor és Sergi Pàmies i l’editorial és Quaderns Crema. Un llibre del mateix estil que el d’escriptors com Quim Monzó. Tracta una sèrie d’esdeveniments que succeeixen al protagonista. El llibre comença així: “L’home que fa un moment ha dit: ‘vaig a comprar tabac’ no tornarà mai més a casa seva”. I ja només el començament, que vaig trobar tan contundent, fa que estigui enganxat des del primer dia de lectura. No em decep, ni em decebrà, encara no ho ha fet cap dels llibres de Pàmies.

Tot i que reconec que llegeixo poquet (últimament llegeixo més blogs per internet que no pas diaris o llibres pròpiament dits!), és una cosa que m’agradaria exercitar més, perquè estic segur que llegint s’aprèn molt, i també aprendria a escriure amb més soltura, que és una assignatura que sempre tindré pendent. És a dir, m’encanta escriure, però m’agradaria molt saber escriure bé, saber expressar-me molt millor, saber fer riure quan calgui, i transmetre emocions en els meus escrits… Res d’això no passa, perquè estic una mica limitat. Però… això de saber escriure… és un do? Es practica? Se n’aprèn? Sé que hi ha tallers d’escriptura, de poesia… però en el fons això deu ser una mica innat, no?

Sí, saber escriure és una d’aquells “hobbies” (diem-ne així) que tinc pendents. Tothom té frustracions o somnis que sap que no podrà complir, coses que dius “coi, m’agradaria això, o allò…”. A mí se m’acut un parell de coses que m’agradaria haver après quan era petit i que ara diria que ja faig tard: tocar el piano i també tocar la guitarra. Serà perquè la música m’agrada molt.

I per acabar el tema SENTIMENTAL, un vídeo. Avui he triat bons moments del POLÒNIA, fa poc que s'ha acabat la temporada i ja els trobo a faltar. El que dic, que sóc un sentimental :-)

ES POT CAURE MÉS BAIX???

Fri, 27 Jul 2007 16:55:15 GMT

FECSA-ENDESA i/o RED ELECTRICA ha demostrat ser una empresa amb molt poca vergonya, després del que ha passat aquesta setmana amb la llum, jo he estat tres dies a les fosques, hi ha gent que fins i tot més.

I aquesta no és la única companyia que s'ha encarregat de recordar-nos que vivim en un país massa tercermundista en moltes coses. Acaben de trucar-me uns comercials d'una altra companyia, en aquest cas d'internet. Endevineu quina? Sí, sí, YA.COM !!! Pels que heu anat llegint el blog durant un temps, potser recordareu que em vaig estar quatre mesos sense Internet, gràcies a aquells FILLS DE PUTA. No tenen cap més nom, no els puc anomenar de cap més manera. Vaig aguantar 4 mesos esperant una solució al problema que vaig tindre, no sé encara si va ser amb la línia, amb el router o amb què. Només sé que mai no em van tornar els diners que vaig pagar mentre era client i no tenia línia. Esperava que tinguessin la poca vergonya de trucar algun dia després de tot això i efectivament AVUI han trucat com si res no hagués passat. No deuen tenir l'historial guardat i han fet com si res, intentant captar un nou client, que en aquest cas era un VELL EX-CLIENT que s'acabava d'aixecar de la siesta i no ha acabat de reaccionar a temps. Simplement els he dit que haurien de revisar l'historial que deuen tindre en algun lloc arxivat, i els he penjat. Llàstima, si hagués estat en plenes facultats mentals (ja dic, m'acabava d'aixecar de la siesta i no hi era tot), els hagués dit de FILL DE PUTA cap amunt, que és el que són. Si algun dia YA.COM munta un edifici a BCN, espero que se'ls cremi amb el seu jefe a dins. AL ENEMIGO NI AGUA, que diuen a les Espanyes. A YA.COM res de res, colla de poca-vergonyes, colla de fills de... colla de... POT ALGÚ CAURE MÉS BAIX que aquests mamons? El dia que un comercial d'aquesta empresa em truqui a la porta, no responc dels meus actes :-D

Per cert, comença el weekend, i no em vull encendre :-) Que vagi bé!

SENSE LLUM

Tue, 24 Jul 2007 06:12:31 GMT

Des d'ahir gairebé a les 11 del matí, que no hi ha llum. Bé, hi ha llum per sectors, però jo a casa no en tinc. I la feina ahir un caos... Avui potser més del mateix? Aviat ho comprovaré... De moment acabo de llevar-me, són les 8 i la situació està igual, i jo vaig aguantant amb la poca bateria que em queda al portàtil... Apa, vaig a currar... Aviam quin panorama m'espera... Hem tornat al passat, i el que més em puteja és que he hagut de llençar menjar congelat, i això segur que FECSA no m'ho tornarà... oi? Pfff, lamentable, tu.

PETE AND BRIAN

Mon, 09 Jul 2007 23:06:02 GMT

Ja fa uns mesos vaig fer el mateix post, agregant dos links. Aquest cop els adjunto aquí mateix, així no cal anar aL TUBU a veure aquests dos gags d'uns tals PETE and BRIAN. Humor del més cínic des dels USA. No em canso de veure'ls, ni de riure.

33 - SIRA - 33

Sun, 08 Jul 2007 23:21:18 GMT

Weekend més aviat interessant, que ha servit per desconnectar del dia a dia a la city (que guai, dos dies seguits sense veure ni pensar en guiris) i per celebrar els 33 anys de la meva eterna amiga. De moment penjo aquesta foto, però ja saps Sira que amenaço amb un YOU TUBE 2 "El retonno".

PER MOLTS ANYS CARACUL MEU! Ah, no és per desanimar-te, però els meus 33 anys no estan sortint tal i com volia, espero que tu els sàpigues dur millor :-D

De totes formes, i tot i no ser superticiós en absolut, sí que atribueixo la meva poca sort en què els anys parells sempre m'han anat millor que els imparells, per regla general. Serà perquè sempre he tingut mania als imparells? Igual sí.

BARCELONA DES DE L'AIRE

Sat, 07 Jul 2007 17:52:01 GMT

Per fi tinc les fotos de l'excursió que vaig fer amb helicòpter el mes passat amb el meu pare, sobrevolant Barcelona. Aquí van.Bé, per mi va ser excursió, pel meu pare no tant, més aviat de caire professional ja que ell es dedica a la fotografia aèrea (www.bonvent.net).

GAG

Fri, 29 Jun 2007 06:31:13 GMT

Per començar el cap de setmana amb bon humor vull recordar un dels gags que més gràcia em va fer quan era petit, l'he trobat al tubu i m'ha fet riure tant com fa no sé quants anys. Sóc un nostàlgic.

FOTOGRAFIA

Tue, 05 Jun 2007 22:08:49 GMT

Una de les meves aficions és la fotografia. Però, com en les altres aficions que tinc, tampoc no en sóc gens expert. Però no cal ser expert perquè et surtin fotos molt guapes, depèn de la sort i també de si la càmera que tens és bona o no. Em sembla que els més freaks de la fotografia són uns grans detractors de les càmeres digitals, prefereixen les de tota la vida (es diuen analògiques?).

Doncs trobo que són ben pràctiques aquestes tan modernes, sobretot perquè amb objectius de gairebé 2 polsades i mitja, et facilita molt la feina a l'hora de fer una foto.

Però també, perquè facis fotos xules, si tens nocions de fotografia deu ser encara millor. I si, a sobre, tens creativitat, pots fer coses molt ben parides. És el cas d'una web que he trobat, que pertanya a l'amiga d'un amic meu. Feu un cop d'ull, val la pena parar-s'hi una estoneta. A mi m'han agradat, per la seva originalitat sobretot, les fotos anomenades "Rescue Van" i "?!".

http://www.flickr.com/photos/valdecasas/