QE2 / DANICHAN un català poc ocupat: Música

ENGANXAT AL DA DA DA (2ª part)

Fri, 30 May 2008 22:40:29 GMT

La meva recerca no s’ha acabat aquí. Jo seguia obsessionat, volia trobar més vídeos, més referències al DA DA DA que tantes vegades he escoltat i he gaudit. La cançó més idiota dels anys 80, potser sí. Però la tindré present, perquè el ritme aquell que vaig sentir per primer cop al teclat Casio petitó que podem veure al videoclip de Trio m’ha quedat per sempre. Fins i tot vaig tenir un aparell d’aquells, que en el seu temps devien haver costat una pasta als meus papes.

No hi ha cap vídeo que superi la gràcia dels xinesos d’abans. Però, es per on, casualitats de la vida, buscar DA DA DA al tubu m’ha portat a una altra cançó que també es diu així. La canta una “lolita” oriental que es fa dir Cyndi Wang. La mossa és de Taiwan, i està de molt bon veure. Clar que no sé si cal contextualitzar que per mi gairebé totes les asiàtiques estan per xucar-hi pa, és el meu frikisme i mania oriental que m’acompanyarà fins el dia que deixi d’existir. Aquesta “lolita” he vist que té un estil de música que, si cantés en espanyol o en anglès, dubto que m’agradés. Però és que quan la veig ballant, i rient, i la sento i no m’entero de res del què diu… se’m cau la baba. I aquest desconegut fins avui per mi DA DA DA de la senyoreta Wang s’ha guanyat un lloc privilegiat entre els meus preferits d’mp3.

http://www.youtube.com/watch?v=awE_LqLraNw

Però no, això no s’acaba aquí. La veritat és que el primer cop que he escoltat aquest nou DA DA DA, ha estat a través del vídeo que presento ara, i que no és res més que la cançó de la Wang cantada per una noia que desconec d’on és, tot i que a la seva fitxa del tubu diu que és de Canadà… Evidentment és d’origen oriental, salta a la vista, i a mi em recorda als dibuixos animats de manga… té una cara d’àngel d’aquelles que maten amb la mirada... Sí, em sembla que m’he tornat a enamorar!!! Quan veig belleses com aquesta noia, cada dia tinc més clar que les europees no hi tenen res a fer davant d’autèntics monuments com aquests. A més, veritat que no canta gens malament? En Danichan va néixer al lloc equivocat, el meu món hauria d’haver girat al Japó o per allà aprop… snif. DA DA DA!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=hGH1cq_2QuY

ENGANXAT AL DA DA DA (1ª part)

Thu, 29 May 2008 22:30:25 GMT

Si hi ha una cançó xorra al món de la música i que en el seu temps es va fer molt famosa, aquesta podria ser DA DA DA, dels Trio. La cantava un grup alemany que van durar poc (concretament 5 anys, del 1980 al 1985). Però han tingut el mèrit de fer tot un hit d’un tema molt simple que va triomfar a més de 30 països (font Wikipedia). Pels qui encara no coneguin la cançó de la que parlo, aquí teniu el seu vídeo.

Doncs bé, buscant diferents versions d’aquesta cançó, el tubu ens demostra que hi ha molta gent amb poca feina i que té ganes de fer el gilipolles. De vegades, de forma molt desencertada però altres cops haig de reconèixer que hi ha gent que m’ha fet riure i molt. És el cas d’una parella de xinesos que es fan dir així precisament (“two chinese boys”) i que han parodiat el tema de Trio. El resultat és molt divertit, els ha quedat així:

http://www.youtube.com/watch?v=pY5zDQWd5bE

EUROVISIÓ - resultats finals

Sat, 24 May 2008 22:05:07 GMT

Bé, un cop vistes les votacions dels països em quedo amb el següent:

. Andorra ha parlat en català una miqueta. Després la ha cagat donant la màxima puntuació als espanyols. Però vaja… algú ho dubtava? Es donen les puntuacions entre veïns i països que culturalment es poden semblar i també hi té moltíssim a veure la població immigrant, suposo.

. El presentador anava d’enterat total, presuposant TOTES les votacions abans que les “cantessin”. Cosa que té poc mèrit perquè les estadístiques ajuden moltíssim en un concurs que tan descaradament manipulat.

. Els espanyols han donat 12 punts a Romania. “por favor una moneda por favoor… que dios te vendiga…”. Us sona? Als que viviu a Barcelona i que sovint passeu per zones turístiques, ja sabeu de què va la història.

. Els francesos crec que han estat els únics que no han utilitzat en CAP MOMENT l’anglès per dirigir-se als presentadors. No, ells, evidentment, han utilitzat el seu coi de francès. Els gabatxos són diferents, ja ho sabem.

. Els que tenia com a favorits han fet, en general, bastanta pena. Però… serà perquè les cançons eren pitjors que les que han quedat de les primeres? O potser per altres motius?

. Els espanyols han fet bastanta pena, la qual cosa és motiu d’alegria, més si tenim en compte que havia sentit que era un dels favorits a guanyar. Una altra ridícul nasioná… i aquest se l’han guanyat a pols. Clar que molts diran que ho han fet expressament, han enviat uns frikis per protestar per un acte musical massa polititzat. Segur que tenen raó, tan segur com que l’actuació del Chiki i la presentació taurina han deixat als espanyols allà on es mereixen, a la cua d'Europa (almenys culturalment parlant).

EUROVISIÓ - previsions

Sat, 24 May 2008 21:06:36 GMT

Ara estic mirant el “festival” (¿? Se li pot dir així???) d’Eurovisió. He sigut intel.ligent i m’he perdut de fet totes les cançons i he volgut mirar només el resum abans de les votacions, en 6 minuts més o menys han tret un petit extracte de cada cançó. Ah, també he volgut veure la presentació i la cançó sencera de les Espanyes. Se n’ha parlat molt del “chiqui chiqui” aquest, que és una mostra més de lo patètics que han volgut ser els veïns nostres aquest any. La presentació, abans de la cançó, com no ha sortit de nou la temàtica taurina. Perquè vegin com són els espanyols, tot un exemple de cultura, sí senyor!

Bé, tot molt patètic i, com sempre, m’alegrarà veure com fan el ridícul, tot i que ja sabem que les votacions estan bastant amanyades, pot passar qualsevol cosa, però ni de conya guanyarà aquest tiu… Com tampoc no m’agradaria que guanyessin la resta de països que, tot i no tenir l’anglès com a parla, han decidit utilitzar aquest idioma… per què? Parlo de Grècia, França i algun altre. Tot i que algunes cançons no m’han desagradat, trobo bastant penós que no utilitzin el seu propi idioma… no?

Us deixo, quan són les 23:05h les cançons que, jutjant a través de 5 minuts de resum, m’han agradat més, sense cap ordre de preferència… Bòsnia-Herzegovina, Islàndia, Letònia, Suècia i Dinamarca. Em decanto pels països nòrdics. Aviam si encerto…

JEAN-MICHEL JARRE AL LICEU

Tue, 22 Apr 2008 22:04:05 GMT

Canvio radicalment de tema, després de parlar a l’últim post d’una persona totalment prescindible en aquest món, ara parlaré d’un ídol, d’un geni, d’un gran home. Almenys per mi, està clar ;-) potser per no gaire més gent hehehe. Un cop més, menciono el rei de la música electrònica dels 80, JEAN-MICHEL JARRE.

I és que dilluns va actuar aquí mateix, al Liceu de Barcelona. Era el segon cop a la història que Jarre oferia un concert en terres catalanes. Primer, va ser a Montjuïc ara ja fa una colla d’anys, el 92. Llavors jo tenia 18 anyets, era un fan incondicional d’ell, vaig anar a veure el Chronologie Tour. Bé, més aviat vaig anar a sentir-lo, perquè l’entrada em va “tocar” a les grades, i es veia molt de lluny, la cosa. Llavors vaig pagar 3500 pessetes, que es pot considerar un preu car per la època, però segur que hagués pagat més diners si no hi hagués hagut més remei. Allò va ser un autèntic orgasme musical, jo estava molt emocionat… em sembla que vaig plorar i tot… I també recordaré que vaig tindre la sort d’anar amb una noia que, en aquell moment, m’estimava molt. Què se n’haurà fet d’aquella noia? La veritat és que no ho sé ni en tinc massa ganes de saber-ho, ja que vam acabar molt malament.

Però, el més important: i què se n’ha fet de Jarre des de llavors? Bé, doncs de tant en tant he anat parlant de l’evolució musical del francès, arribant a la conclusió que aquest home s’ha espatllat musicalment parlant. El que Jarre ofereix avui dia em sembla que té poc a veure amb el Jarre de sempre. Però això és també una altra història que tampoc no vull extendre.

Per sort, el Jarre de dilluns va fer, en aquesta ocasió, un homenatge a un dels millors discos de la història de la música, Oxygene, que si no recordo malament ha venut uns 15 milions d’exemplars. La melodia principal d’Oxygene ja la he posat més d’un cop, i també he dit que és una de les cançons que més he escoltat i seguiré escoltant en ma vida. No hi tornarem, simplement busqueu al tubu Oxygene 4 si és que la voleu sentir de nou.

Al concert d’ahir i anava amb il·lusió evident, però no tanta com el primer cop. Segurament perquè els anys passen, i perquè ja sabia el repertori que tocaria… sabia que no hi hauria lloc per massa sorpreses. I, a sobre, vaig cometre l’estúpid error d’adquirir unes entrades que, tot i ser les més cares (atenció, vaig pagar 109’5 euros que aviat està dit) no m’acabaven de convèncer. Un error en la compra a través del Servicaixa va fer que estigués al final de tot de la platea, a la llotja, quan el que m’hagués agradat hagués estat poder seure a les primeres files del primer pis.

Al final, va resultat que el lloc on estava no era tan dolent. M’hagués agradat estar més a prop de l’escenari o, com he dit, al primer pis, però el lloc on vaig seure em va anar molt bé per gravar part del concert, amb la meva Canon Ixus 900.

El millor del concert era el so, que va ser genial. Bravo per l’acústica del Liceu! Encara va ser molt millor quan, un cop vaig arribar a casa, vaig comprovar que la gravació havia quedat prou bé pel que feia a la imatge però, sobretot, el so és genial també!!!

En definitiva, no podia estar més content, perquè m’he endut un gran record d’aquella nit, i també em quedarà un record visual i sonor gravat per sempre més.

Moltes gràcies, Jarre, per omplir-me d’il·lusió un cop més. Això és la grandesa de la música. El que per alguns pot ser una autèntica barbaritat (pagar més de 100 euros per veure un concert de música), per altres com jo també pot acabar essent un plaer que no m’importaria repetir.

Us deixo un fragment del concert d’ahir… aviam quan dura, igual els del youtube me’l tornen a censurar pel tema del copyright…

JARRE FOREVER!!

P.D. Que passeu una bona diada de Sant Jordi.

http://www.youtube.com/watch?v=XBgfC2RcTzI

IN DULCI JUBILO

Mon, 07 Apr 2008 18:31:42 GMT

I seguint amb els vídeos de paròdies… aquests sí que també s’ho han currat molt. Això és un grup de col.legues que va decidir fer un vídeo “tope happy” d’una cançó també “tope happy” com és IN DULCI JUBILO, que, encara que no sigui original del gran (oh que gran ets!!!) Mike Oldfield, ell la va popularitzar ja fa molts anys.

Primer, el vídeo d’Oldfield. I després, la boníssima paròdia, que transmet un bon rollo que no sé! Ah, per cert, jo també vaig fer fa un temps un vídeo amb aquesta música de fons, però com que ja l'he posat algun cop al blog, aquest cop només ficaré el link pels curiosos que no l'hagin vist encara ;-) i tinguin ganes de veure'l. Però jo no ballo amb la gràcia que tenen els dos que veureu a sota, simplement patino ( http://www.youtube.com/watch?v=vrpuTGt269c )

http://www.youtube.com/watch?v=X4uLZcaRXcU

http://www.youtube.com/watch?v=sb0oI93wo4Q&feature=related

FANTASMES OF THE WORLD

Sat, 05 Apr 2008 23:21:23 GMT

Capítol 2 de les imitacions de videoclips. Aquests estan totalment flipats. Imiten l’estètica heavy metal, més concretament la d’un dels grups més extrems en aquesta tendència musical, els Manowar. Per entendre el vídeo, hauríeu de veure l’original de la cançó “Warriors of the World”. Podreu apreciar així que s’ho han currat i molt. De fet, la gràcia principal està en veure primer el vídeo original (http://www.youtube.com/watch?v=JS47QWBycHw).

El tema és genial, la coreografia també. I el riure que m’he fet també. Em queda el dubte de si aquests paios se n’estan fotent d’aquest grup americà o bé són autèntics fans i, com a tals, són també uns autèntics fantasmes, seguint la ideologia Manowar, que diu una cosa així com “som els millors del món, el nostre heavy és l’autèntic i hem de donar una bona patada al cul a tots els impostors i els qui no els agradi el que fem”.

Jo, com sempre he dit, em quedo amb la música. De la seva ideologia i prepotència ja n’he parlat en alguna altra ocasió. Però són imprescindibles al meu mp3 grans cançons d’ells! Ironies de la vida.

http://www.youtube.com/watch?v=gIqAVm5R_vM

THE ROBOTS

Sat, 05 Apr 2008 01:51:06 GMT

Si tenim temps perquè no esteu gaire ocupats, com en Danichan, podeu veure al genial tubu com altra gent també sense massa feina, com en Danichan, es dedica a repassar alguna cançó però li canvia les imatges del videoclip original per ficar-ne d’altres, que a vegades són molt currades i a vegades són menys afortunades. A en Danichan li agradaria fer aquestes coses, perquè té poca feina. Però com que no en sap prou, deixa que ho facin els altres. I després ho fica al blog.

El clip d’avui recorda un clàssic d’uns dels papes del techno, KRAFTWERK – THE ROBOTS.

http://www.youtube.com/watch?v=RkgmU8nvl4w

PROBLEMES DE COPYRIGHT

Tue, 18 Mar 2008 21:42:38 GMT

El que m’ha passat avui és ben curiós. Resulta que he rebut un email del YOUTUBE, dient que em retiraven un dels més videos. El motiu? Una reclamació de drets d’autor sobre la cançó OXYGENE-4 de Jean-Michel Jarre.

Es veu que la discogràfica FRANCIS DREYFUS, que té els drets d’autor de la majoria dels àlbums del francès, s’ha queixat i està “tirant” tots els vídeos que continguin cançons de Jarre, com el meu (que era sobre l’aquari d’Osaka).

Al principi m’he cabrejat i al primer que he culpat a sigut al meu propi ídol, a Jean-Michel Jarre. Després, però, i ja imaginant-me que, tal i com deia l’email, el “demandant” era Francis Dreyfus Music, m’he informat amb el meu amic Marianitu, que ho sap tot sobre el món Jarre, m’ha comentat el que està fent aquesta companyia, que és com una mena de revenja cap al francès, es veu que no van acabar la seva relació professional massa bé…

En definitiva, tot i que accepto la decisió que m’hagin retirat el vídeo (quin remei!), també penso que els senyors d’aquesta discogràfica són ben imbècils, perquè el que jo feia amb el vídeo, a part de mostrar imatges, era promocionar directament i de franc aquesta cançó i, en conseqüència, el CD on pertany. No?

En fi, que us donin pel sac, idiotes de FRANCIS DREYFUS MUSIC, ja us ho fareu!

TRANSVISION VAMP

Mon, 17 Mar 2008 19:30:56 GMT

El gran blog danichan té l’honor d’incloure també en aquest “hall of fame” de grups anglesos als TRANSVISION VAMP, una formació de finals dels 80 que, sota el lideratge de la super-sexy Wendy James, va tindre uns quants hits, com THE ONLY ONE o també BABY I DON’T CARE i LANDSLIDE OF LOVE.

Punk-rock de puta mare, parlant clar. No sabia que aquesta mossa, que ja té 42 anys, encara aguanta damunt els escenaris, ara amb el grup RACINE. Veient els seus vídeos més recents, constato que segueix estant molt bona.

http://www.youtube.com/watch?v=sMQ34MPgdLw

-----------------

PD No hi té res a veure, però és que avui he rebut un regal molt xulo de la meva amiga Kikuchan. Una tortuga de xocolata com aquesta!

THE JAM

Sun, 16 Mar 2008 11:51:43 GMT

El segon grup anglès que menciono són els THE JAM, una banda de punk/rock que també entren a l’estil MOD. Reconec que d’aquest grup no en sé gairebé res, de fet només tinc dues cançons al meu mp3. ETON RIFFLES és una de les més conegudes, que he trobat en diverses recopilacions dels 80. La que poso, de totes formes, la vaig conèixer perquè abans vaig escoltar-ne una versió, dels Carter USM.

Al tubu podeu trobar videoclips en directe d’aquesta cançó, però amb poca qualitat sonora, per això he optat per un d’animat que reprodueix (amb no gaire gràcia però amb bon so) la mateixa cançó.

The Jam - Down at the tube station at midnight. (1978)

http://www.youtube.com/watch?v=hxma8BCV_50&feature=related

I BELIEVE !!!

Sat, 23 Feb 2008 10:16:04 GMT

Avui celebro el sopar del meu aniversari, o sigui que estic content. Us deixo amb una de les cançons que m'animen quan estic una mica depre. Perquè la vida no deixa de ser una lluita constant, i si no hi creus, ja pots plegar. I BELIEVE!!!

All stand together
For the world to see
Now the time is right
To live out all our dreams
Say the words forever
Your strength will never leave
If you want to win the fight
Say, "I Believe"

http://www.youtube.com/watch?v=BjgdBPGdL7E

VAGINA

Fri, 25 Jan 2008 23:38:24 GMT

Seguim amb la música instructiva de sempre, aquesta ens parla del bonic món de les vagines.

I need to find a new vagina,
Any kind of new vagina,
It's hard to rhyme a word like vagina,
Calvin Klein? Kind of North Carolina,

http://www.youtube.com/watch?v=_uukn4jR7UU

JEAN-MICHEL JARRE

Wed, 23 Jan 2008 16:24:14 GMT

Dels 25 vídeos que he penjat al YOUTUBE, molts tenen com a banda sonora la del francès Jean-Michel Jarre, un ídol d'infantesa que encara avui escolto moltíssim. Era tanta la meva passió per aquest músic que quan no tenia més de 14 anys només escoltava els seus discos, res més. Han passat els anys i, si bé és cert que escolto música bastant diferent, mai no he abandonat del tot la part electrònica que vaig descobrir gràcies a ell. I avui, als meus 33 anys, puc dir ben orgullós que el segueixo escoltant i que OXYGENE i EQUINOXE formaran part del TOP-10 dels millors àlbums de la història de la música, segons la meva particular visió d'entendre la música.

Avui penjo un vídeo homenatge a JEAN-MICHEL JARRE. Per les moltes estones que m'ha fet gaudir i les que encara queden. JARRE forever.

http://www.youtube.com/watch?v=eDbXWE4XMEs

ALBERT PLA

Sun, 20 Jan 2008 00:07:49 GMT

D'aquest personatge se'n podrien dir moltes coses. Però tothom ja l'ha batejat d'una manera o altra, amb diversos adjectius. I el que està clar és que no deixa a ningú que ha conegut la seva obra indiferent, o agrada força o no agrada gens. Original? Pervertit? Freak? Poeta incomprès? Guarro? Malalt? Amant del mal gust? Cantautor horrible? Vergonyós? Em sembla que gairebé tothom se l'ha carregat a aquest home. No ho sé, crec que si tants discos ha venut haurà estat per alguna cosa. Potser perquè té la seva gràcia i no ho fa tant malament, no? Jo reconec, i no me n'avergonyeixo, que m'agraden alguns dels seus treballs i em sé de memòria més d'una cançó, entre les quals es troba la que penjo avui. I tinc dos CDs d'ell. Aquí va una de les mítiques del repertori, amb una escenificació prou divertida. LA VIOLACIÓ.

http://www.youtube.com/watch?v=dyAwTxqGidQ

COME SAIL AWAY

Wed, 16 Jan 2008 23:32:03 GMT

Una cançó molt antiga, aquesta la vaig descobrir per una versió molt particular que va fer el gran ERIC CARTMAN de South Park. Aquests dies em dedico a veure de nou alguns dels capítols que més m'han fet riure d'aquesta sèrie.

STYX - COME SAIL AWAY

http://www.youtube.com/watch?v=BARLfUmyBJA

BURN MOTHERF****R, BURN !!!

Tue, 27 Nov 2007 23:10:06 GMT

Una de les millors cançons dels últims temps, en un gran directe. Censurada en alguns moments, fins i tot la censura és divertida, sembla com si haguessin canviat l'ordre de les lletres d'algunes paraules "gracioses".

WE DON'T NEED NO WATER LET THE MOTHERF****ER BURN !!! BURN MOTHERF****ER!!! BURN!!!

http://www.youtube.com/watch?v=R-jvp7V5sPw

LLUÍS LLACH

Mon, 26 Nov 2007 19:54:12 GMT

Avui la música la posa un gironí com jo: Lluís Llach. “El bandoler” no crec que es consideri de les cançons més conegudes, però sí que és la que més m’agrada a mí. Possiblement pel joc de veus que fa el mateix Lluís. Una cançó que m’amociona. I que, recordo, em posava els pèls de punta quan l’escoltava en la meva època d’immigrant a London. Quan m’enyorava de la meva Catalunya, escoltava Llach. I quan ho feia, encara m’enyorava més! Però m’emocionava, algun cop se m’escapava alguna llàgrima i tot!!! Danichan, el tiu sensible.

Visca Catalunya!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Itaaa7t9R70

BRITISH ARMY

Sun, 18 Nov 2007 23:29:26 GMT

Començo la setmana recordant el grup de música tradicional irlandesa més important de tots els temps, DUBLINERS. Els records que em venen al cap són el de beure en un pub irlandès a Londres mentre escoltava aquesta música, i també el gran record d'haver vist en directe aquest grup al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.

Les meves cançons preferides són DICEY REILLY, FINNEGAN'S WAKE, WHISKEY IN THE JAR, GALWAY RACES i la del títol, THE BRITISH ARMY.

http://www.youtube.com/watch?v=WMm3eUoA1No&feature=related

THE WAR OF THE WORLDS

Thu, 08 Nov 2007 23:48:16 GMT

Tothom recorda més o menys quins van ser els seus inicis musicals. En el meu cas concret, no sé si serà el cas de massa gent, la música que més escoltava eren les cançons de pelis de l’oest, els clàssics com “El bueno, el feo y el malo”, “Por un puñado de dólares” i altres grans títols on apareixia Clint Eastwood i on gairebé sempre la banda sonora la posava Ennio Morricone.

Jo pillava els discos de l’habitació dels meus pares. La tria era fàcil, els separava de les col.leccions de Juan Pardo, Perales, les sempre per mi inaguantables ranxeres, Julio Iglesias i no sé qui més corria per allà.

I després de l’italo-western, ja vaig empalmar amb la època dels sintetitzadors, allò sí que em tornava boig. Vaig comprar-me tots els volums del SYNTHESIZER GREATEST, des de l’1 fins al 6 (però el 5 i el 6 eren temes de música clàssica). Dintre d’aquesta selecció, em trobava versions instrumentals de grans cançons que anys més tard escoltaria amb els autors originals, com per exemple OMD, VANGELIS, JEAN-MICHEL JARRE i KRAFTWERK.

I una de les meves preferides era aquesta que deixo aquí avui: THE WAR OF THE WORLDS, que té una història espectacular.

Tot va començar quan George Wells va escriure una novela amb aquest títol, que relatava la invasió de marcians al nostre planeta.

La novel.la va sortir el 1898, anys més tard va ser adaptada a una sèrie dramàtica de ràdio, concretament el 1938. Quan la gent ho escoltà, molts es van creure que la invasió marciana era una realitat, no van saber veure que es tractava de ficció. I fins i tot es diu que es van succeir moltes escenes de pànic amb gent que va arribar a suicidar-se, pensant que se’ls acostava la fi del món.

En fi, llavors es va veure el gran poder que en aquells anys tenia la ràdio.

Ja molts anys més tard, es va fer una pel.lícula i també un musical d’aquest llibre, per part de JEFF WAYNE. I aquí teniu la cançó més coneguda.

http://www.youtube.com/watch?v=W8JLqsbK5V0&NR=1

NIT DE LLAMPECS

Tue, 06 Nov 2007 08:27:45 GMT

Cançó gairebé tan vella com jo. Música instrumental. Li tinc un GRAN GRAN GRAN carinyo a aquesta peça. Gràcies MAMA.

http://www.youtube.com/watch?v=zJgUPsbOpsI

NO DOUBT

Mon, 05 Nov 2007 22:58:38 GMT

No he trobat el segon meme que havia de posar... mala sort (o bona... el cas és que m'escaquejo de moment).

Continuant amb la tònica habitual de sempre, la cançó d'avui es diu SUNDAY MORNING, dels NO DOUBT. La seva cantant, guapa no és. Però la trobo sexy. Tenen altres cançons ben conegudes, jo com sempre he escollit la que més m'agrada a mi.

http://www.youtube.com/watch?v=EUqTH9e9sQU

HELLOWEEN

Thu, 01 Nov 2007 09:37:39 GMT

La cançó d’avui és ideal per l’època, es tracta del grup de hard-rock Helloween i he pensat que, ja que l’hagués ficat tard o d’hora, per què no fer-ho després de la nit de Halloween?

Per cert, l’altre dia estava dient que conec ben pocs grups alemanys, a part de Die Toten Hosen. Doncs precisament els Helloween també venen d’aquest país, no hi havia caigut.

El cas és que mai no he sigut un gran fan del grup, simplement tinc un recopilatori que em vaig comprar perquè em va agradar molt un vídeo d’una de les seves cançons, “I want out”.

A part d’aquesta cançó, destacaré “Future World”, “Judas”, “Livin’ain’t no crime”, “Halloween” i “Dr. Stein”.

http://www.youtube.com/watch?v=FjV8SHjHvHk&NR=1

DIE TOTEN HOSEN

Sun, 28 Oct 2007 00:26:12 GMT

Avui la cançó triada també pot ser de les “poc habituals”, és un grup al que no escolto massa, però quan els vaig descobrir (ja fa uns deu anys) sí que vaig tindre els meus moments on no parava de posar-los, a casa i a la ràdio (amb els meus programes freaks a l’etapa de Ràdio Palafrugell!!!).

Em vaig comprar un recopil.latori dels seus grans èxits. Es tracta d’un grup alemany que es diuen Die Toten Hosen, crec que al seu país són molt coneguts i, en canvi, aquí no ho són gens ni mica.

Suposo que per vendre més discos i per fer-se conèixer al públic d’arreu, van traduir les seves cançons a l’anglès, i d’aquí en va sortir el recopilatori que esmento i que no sé com va anar a parar a les meves mans.

I el vídeo no és l’original, sinó que l’han fet uns freaks que es veu que s’ho han passat d’allò més bé. I, si no em creieu, ho podeu comprovar fent click.

Per cert, quants grups alemanys més conec? Em sembla que ben pocs!

Al youtube gairebé només he trobat cançons d’ells en el seu idioma propi, per mi sonen rares perquè les havia escoltat en anglès, tal i com surten al recopilatori. Curiosament, la cançó que he triat és la única que no va ser traduïda. Està en alemany, doncs. No hi entenc res, però m’agrada molt. Per cert, es diu “Wünsch DIR Was".

Si us agrada la cançó, aconsello que doneu un cop d’ull als altres enllaços que he deixat sota el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=k34su7hTtzM

http://www.youtube.com/watch?v=-4zEIyvlt3M

http://www.youtube.com/watch?v=dCqW-spwvTk

HUMAHUAQUEÑO

Sat, 27 Oct 2007 19:07:04 GMT

Avui mentre mirava un reportatge sobre el poble inka a LA SEXTA (el segon canal televisiu que miro més, després de TV3), he recordat un tipus de música d’allà que algun cop he escoltat.

Sabeu aquells peruans, o bolivians, o no sé exactament d’on són, que podeu veure a La Rambla i altres llocs turístics de qualsevol racó del món? Doncs aquest tipus de música em va fer gràcia quan la vaig escoltar per primer cop, i em ve el record d’un Sant Jordi on una ex – amiga em va regalar un CD d’un grup anomenat INKAMERICA. Aquest disc tenia cançons com “la colegiala”, “cholita maya”, “sueños”, “bolivianita”, “el cóndor pasa” i la que avui penjo aquí, que es diu “humahuaqueño”. Malauradament no he trobat els INKAMERICA al tubu, per tant m’hauré de conformar amb un altre grup. El so podreu apreciar que no és massa bo, però és la versió que he trobat i que sembla que utilitza més instruments tradicionals d’allà i menys arranjaments moderns…

Tot i que escolto ben poca música sudamericana (vaja, gairebé RES!), sóc partidari d’arreplegar tot el que musicalment em sembli interessant. I crec que dedicar algunes hores de la meva vida a escoltar aquest tipus de cançons no em fa cap mal, sinó que fins i tot m’alegra la oïda.

Tinc capacitat per escoltar molts tipus de música, entre ells la música tradicional andina.

http://www.youtube.com/watch?v=y0XCKFdkAf0

POPCORN

Thu, 25 Oct 2007 21:00:22 GMT

El post d’avui està dedicat a una de les melodies que més hem sentit tots, tinguem l’edat que tinguem. Sigui indirectament, a través d’aquelles màquines de fer crispetes, o bé de jocs d’ordinador com el clàssic PENGO, o també perquè ho hàgim ballat en algun moment a la disco en alguna de les nombroses versions que s’han fet del POPCORN (una d’elles del mestre Jarre cap allà a finals del 70).

Un joc, el PENGO, que em fa ràbia perquè mai no he sigut massa bo. Però m’ha robat gratament moltes hores d’entreteniment, ho reconec. Li tinc cert carinyo suposo.

“palomitas de maiz, palomitas de maiz…”. Et podrà agradar o no, però mai no podràs negar que aquesta és una de les cançons més enganxoses de la història. ENJOY.

http://www.youtube.com/watch?v=4Mw-XkalHUg

MIDDLE OF THE ROAD

Tue, 23 Oct 2007 21:50:28 GMT

Any 1970, un altre hit. Una altra de les poques cançons d'aquesta època que tinc gravada al mp3 i que m'agrada escoltar per l'alegria que em transmet. Una cançó una mica massa poppy potser, d'aquelles que semblen dir "oh que bonic que és aquest món". Bé, sigui com sigui, m'agrada! Per cert, quines cames que tenia aquesta mossa!

http://www.youtube.com/watch?v=iT1y8xwl2HA

PAUL SIMON

Mon, 22 Oct 2007 21:58:16 GMT

M’emociona un bon cantautor. M’emociona una cançó tendra, cantada en anglès i amb molta poesia. Per això m’emociona tot un clàssic com és “The Sound of Silence”.

També, i seguint parlant de quan jo encara no hi era en aquest món, hi havia músics tan bons com Paul Simon i Art Garfunkel, que, juntament amb el tema de dalt, van impressionar amb altres cançons que s’han convertit en autèntics clàssics (The Boxer, Bridge over troubled water, America…).

Una de les pelis que més m’agrada de tots els temps és THE GRADUATE, la trobo divertida, ben pensada, i amb una banda sonora genial. Sí, inclou majoritàriament cançons d’aquest duet.

I, com que des de sempre que m’ha agradat Paul Simon, també vaig seguir una mica sobre la seva carrera en solitari, d’on vull destacar la cançó d’avui, que va anomenar “Kodachrome”.

Una gran veu, un gran cantant.

http://www.youtube.com/watch?v=3hSXKjHDKkY

POLÒNIA

Sun, 21 Oct 2007 12:38:11 GMT

Els veïns del costat ens diuen “polacos”. I mira, la cançó d’avui també és en “polac”. Però polac autèntic, jeje. Polonès, vaja, de Polònia. Amb la única particularitat que segurament us sonarà moltíssim… Aguanteu la petita introducció i veureu quina sorpresa :-)

http://www.youtube.com/watch?v=FKarrnXmqhg

DEL SHANNON - RUNAWAY

Fri, 19 Oct 2007 23:10:41 GMT

I no paro, segueixo recordant les poques cançons que escolto que es van crear quan jo encara no havia nascut. Ara aquesta, del 1965, una de les meves “fixes” al mp3.

El vídeo triat, en comptes de ser la cançó d’estudi, és un directe del seu autor, que està acompanyat d’unes noies que es mouen en rotllana al seu voltant. Una posta en escena que ens sembla còmica i potser bastant ridícula. Ens fa gràcia, sí. Però potser la mateixa gràcia que els deu fer als iaius si ens miren com ballem música house o música reggatton o com es digui aquella parida… Modes, aix…

http://www.youtube.com/watch?v=G9rC15lhsvs

LAURA

Thu, 18 Oct 2007 20:50:51 GMT

La d'ahir era una cançó del 1968. Encara, tornant més enrere, per acabar de demostrar-vos que sóc un carca musical (convençut i orgullós), avui proposo una cançó que sempre em recorda les amistats que tinc amb aquest nom. M'atreveixo a dir que és una de les peces més maques que he sentit mai fins al dia d'avui. Ja no es fan temes així, ara les mariconades sentimentals que surten estan a anys llum de clàssics com aquests.

TELL LAURA I LOVE HER (1960)

http://uk.youtube.com/watch?v=bjvah1TDZxE

THOSE WERE THE DAYS

Wed, 17 Oct 2007 19:04:21 GMT

Des del 1968... jo encara no havia nascut. La cantant, Mary Hopkin. Quina gran cançó!

http://www.youtube.com/watch?v=X5pkkAhETYg

MARY POPPINS

Thu, 11 Oct 2007 23:58:50 GMT

Al no ser massa cinèfil (gens, diria jo), no he vist massa pelis. És més, costaria trobar-ne que hagi vist més d’un cop. No tinc tampoc actors favorits, potser per dir-ne un aquest seria Dustin Hoffman. El recordo especialment en papers molt bons als títols “Midnight cowboy”, “The graduate”, “Rainman” i alguna altra peli que ara no recordo. Tres cintes que he vist més d’un cop, ho confesso.

I com a gran apassionat de la música que sóc, també considero interessants les pelis del gènere musical com “Grease” i “Saturday night fever” (Travolta ets genial tiu). I entranyable la “Mary Poppins”, que vaig veure quan jo no era tan petit com podeu pensar, però em va agradar molt. Per la música i perquè vaig flipar amb aquells efectes especials que, en aquella època, tenien el seu mèrit.

Al post d’avui, dia festiu per obligació on no hi ha RES A CELEBRAR per part meva (només que NO haig d’anar a treballar), recordaré la cançó que més m’agrada de Mary Poppins.I afegeixo un altre vídeo, una paròdia de MaryPoppins de la genial sèrie POLÒNIA.

Sí, jo sóc així de freak: en el reproductor d’mp3 hi ha cançons com aquesta barrejada entre altres de grups com Manowar o Kortatu. Freak total, ho reconec. I?

BONEY M

Fri, 28 Sep 2007 00:09:46 GMT

Havia fet un petit descans de música, anàvem pels anys 80, pel techno d’aquella època, que tant vaig mamar. Reprendré l’espai musical, però no ben bé on em vaig quedar sinó que faig un petit flaixback fins a finals dels 70. Em ve de gust avui recordar un grup molt divertit, BONEY M.

Coses que se m’acudeixen sobre els BONEY M… a primera vista diria que em fan molta gràcia en la manera com es mou el cantant, i les pintes que em portaven també són més que freaks si mirem ara els seus vídeos. El grup no tenia ni idea d’on podien ser, pensava que potser jamaicans… doncs no, són de les Antilles.

Desconec quan els vaig descobrir, però puc endevinar que suposadament devia ser a través d’una cinta de K7 dels meus pares, perduda al cotxe en algun moment de la història.

El que està clar és que els he volgut afegir a la llista, tot i que ja sé que no són dels anys 80 sinó una miqueta anteriors, perquè els trobo collonuts, amb cançons boníssimes, com Belfast, Ma Baker, Hooray Hooray, Daddy Cool i les dues que penjo, les que més m’agraden a mi: RASPUTIN i BROWN GIRL IN THE RING.

Crec que a hores d’ara tothom que llegeixi el blog ja coneix de sobres la música de Boney M, el que jo recomano és que, ara que en teniu la ocasió, doneu una volta pel youtube i dediqueu uns minuts mirant els seus vídeos. Riureu. Jo ric, però també em dóna per ballar-ho en moments d’intimitat, corro les cortines, m’asseguro que ningú no em vegi, simplement observo despreocupat la cara que posa el gat tonto pensant “aquest tiu està fatal no?”.

BONEY M. FOREVER, que carrossa que sóc, i com m’agrada ser un CARROSSA!!!

http://es.wikipedia.org/wiki/Boney_M

http://www.youtube.com/watch?v=kvDMlk3kSYg&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=6qJTyGmZeLo&mode=related&search=

DISCO TECHNO 80 - BRUCE AND BONGO "Gail"

Tue, 18 Sep 2007 06:01:08 GMT

Tal i com vaig avançar a l’últim post, a partir d’avui el blog (i fins a nou avís) el vull centrar en escriure fragments relacionats amb la música, la meva gran passió, el meu gran hobby d’avui i de sempre.

Havia pensat fer una mena de TOP-10 de les cançons que més m’agraden en cada un dels gèneres que tocaré. Això, però, ja veig que és gairebé impossible, perquè no me’n veig en cor de triar 10 cançons només… Per tant, simplement aniré fent una mena com d’apartats depenent dels estils musicals. Cada dia escriuré (intentaré que sigui breu) sobre una cançó determinada que m’agrada per algun motiu, sigui musical, sigui d’algun record… No pretenc fer història de la música ni biografies de grups. Això, a part que seria bastant avorrit i que em portaria molta feina, també és més aviat innecessari i s’arregla simplement posant un enllaç a alguna web que pugui explicar més extensament el grup que canta, o la cançó pròpìament dita.

Em faria gràcia que els que sigueu de la meva època comentessiu algunes cançons, sense cap por. Si les trobeu una merda, m’ho dieu (no la borraré, però m’ho dieu, jeje). I segurament la gent més joveneta que visiti el blog en aquest començament, pensarà que sóc un carca acabat. Bé, en aquest cas no puc discutir res, perquè ÉS LA PURA VERITAT :-)

Ja m’estic liant, o sigui que simplement començo i ja està. I ho faré recordant cançons que jo he anomenat com TECHNO-POP-DANCE dels 80. Revival dels 80, la música disco dels 80, no sé quina és la forma que més s’escau… En tot cas seran una bona pila de temes, segur que 20 com a mínim, perquè deu ser el que més he mamat en la meva adolescència. Deixaré l’apartat Pop-Rock per més endavant. Ara em centraré amb la música més ballable d’aquella època.

Aquí no hi ha cap ordre, si avui escric sobre un grup, el grup del dia següent no vol dir que m’agrada més o menys que l’anterior post. Millor no ficar un ordre de preferència perquè, de nou, em tornaria boig.

També vull que quedi més que clar que jo no em considero cap expert musical, tinc clar que tinc coneixements i conec molts grups, perquè vaig col.laborar molt temps a la ràdio del meu poble i crec que allà hi vaig aprendre molt, però no sóc cap expert musical tampoc. No he estudiat música, ni Història de la Música ni res d’això, simplement la meva oïda ha decidit què m’agrada i què no. De fet, segurament veureu algunes cançons que més d’un es posarà les mans al cap pensant “ostia, tu, com et pot agradar això?!”. Absolutament TOT el que pugui posar aquí, no em fa cap vergonya admetre que m’agrada o que m’ha agradat.

Començo amb una cançó que vaig escoltar al MAX MIX 4. Sí, ha plogut MOLTÍSSIM des de llavors. Aquells mixos que van popularitzar dos catalans em feien ballar quan tenia uns 12 o 13 anys. La quarta entrega del Max Mix va ser el primer CD que em vaig comprar a la meva vida, ho vaig fer per correu, recordeu la mítica revista “Discoplay”?

Bé, aquí deixo la cançó, del grup BRUCE & BONGO. Es diu “Gail” que es podria traduir com a “cool, guai”. Crec que les noves generacions sobretot, al escoltar-la, l’etiquetaran d’una cançó molt i molt senzilla, molt pobra, molt cutre?! Haig d’admetre que no em fa vergonya dir que avui dia encara l’escolto. La tinc al mp3.

Més info:

http://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_and_Bongo

MUSICALS

Fri, 14 Sep 2007 23:15:41 GMT

Haig d’admetre un fet que em sorprèn. M’he mig enganxat a Ràdio Estel. És la ràdio de l’Arquebisbat de Barcelona. Sí, molt religiosa. La escolto a la feina, perquè m’agrada bastant la selecció musical que fan. Però, això sí, a les 12 fan l’Àngelus, cada dia. I entre hores, notícies que parlen de l’escolania de Montserrat, de bisbes i de no sé què més relacionat amb la religió, aquell aspecte tan punxegut del que un dia vaig fer un intent de parlar-ne, que es va quedar en un post més anecdòtic que res més, però amb bastants comentaris dels lectors ocasionals que vaig tenint. I avui no parlaré tampoc de religió, però introdueixo el post així perquè, tot escoltant aquesta emissora a la ràdio, ahir em vaig quedar perplexe amb una cançó que van punxar, i que em va fer molta il.lusió, pertanyia a la banda sonora del musical CATS. Ja em diràs tú quina emisora posaria una cançó així.

El post d’avui, de nou en plan revival, parla dels musicals. Aquí a BCN ha triomfat últimament Grease. Però dels que es fan aquí no en parlaré, perquè desconec bastant el tema. Parlaré dels famosos musicals de Londres. Aquests es carácteritzen per ser un dels principals atractius turístics de la capital anglesa; els preus poden variar moltíssim, depenent d’on compris les entrades, l’antel.lació amb què ho facis, i la sort que tinguis. En tot cas, la tria sempre ha estat bastant generosa. Han passat i encara passen obres del tipus Phantom of the Opera, Les Miserables, Buddy, Lion King, Mamma Mia i un llarg etcètera.

Vaig veure una bona colla de musicals quan estava vivint allà, però sempre em quedaré, sense cap dubte, amb BLOOD BROTHERS, que vaig anar a veure fins a tres cops. Això no és res, hi ha gent que la ha anat a veure més de 10 cops, i fins i tot de 20. Tenint en compte que la estan fent des del 1991 imagineu-vos les oportunitats que s’han tingut i encara es tindran per anar al Phoenix Theatre (per si algú està interessat en veure-la). Al novembre, jo mateix faré una petita escapada a Londres per motius laborals, intentaré tindre un petit forat per anar a veure-la un altre cop.

El per què m’agrada tant aquesta obra (no sóc fan del teatre, aquesta és la veritat) deu ser degut a que em vaig emocionar el primer cop al veure que, malgrat ser en un anglès bastant de carrer (slang) vaig entendre gairebé totes les converses. A sobre, la banda sonora és espectacular. Vaig trigar ben poc a comprar-me el CD amb les cançons. El que de moment no he trobat mai, segueix la recerca impossible, és la versió en DVD.

Buscant al tubu volia veure si trobava la versió que jo vaig veure, però he trobat actors/músics diferents, em quedo amb la última part del musical, aquí en podreu veure un muntatge una mica freak que algú ha fet (aquest cop el vídeo NO és meu, no em podeu culpar), que acaba amb la cançó més coneguda, “Tell me it’s not true”. Tots tenim moments de felicitat que recordarem tota la vida. Per mi, ser a aquell teatre el primer cop (que per cert surt al vídeo!) va ser fregar la felicitat absoluta.

Encara avui tremolo quan escolto aquesta música. Aquesta és una de les entrades del blog que més m’ha agradat fer. Sóc un català poc ocupat i molt nostàlgic últimament. Salut.