QE2 / DANICHAN un català poc ocupat: Entretenimiento

TELE ONLINE

Sat, 01 Mar 2008 12:14:05 GMT

He acabat el febrer ben malament, amb una grip que m’ha tingut un parell de dies a casa, fent llit, i amb la sensació que he perdut dos dies de la meva vida de la manera més extranya possible. Quan estàs malalt, amb febre, no t’importa absolutament res del que passi a l’exterior, només t’importa que el teu cap torni a la normalitat el més ràpid possible, perquè durant aquest període no ets del tot tu mateix.

Avui, un petit regalet. Una web que he descobert, sembla que va de crear-te tu mateix un canal de televisió online, vas afegint a la programació el que et sembli, li poses el nom que vulguis i apa, així de fàcil. Bé, deu ser més difícil, jo no me n’he fet cap, de moment ja estic prou content amb haver descobert dos canals ben interessants, un sobre videoclips de tots els temps, i un altre on gairebé tot el dia estan passant capítols dels Simpson o de Futurama.

Estar malalt té els seus avantatges, he tingut temps per descobrir més continguts interessants d’Internet. Aquests són els enllaços.

http://www.mogulus.com/clasicos_tv

http://www.mogulus.com/lacocinadelhumor

LA NACIÓN.

Wed, 27 Feb 2008 07:59:17 GMT

Heu vist alguna vegada una portada d’un diari que tingui 4 titulars relacionats amb el mateix? Aquí va un exemple:

Zapatero pierde los papeles y falsifica los datos del precio de la vivienda.

Zapatero mientre también en vivienda.

Rajoy deja KO a Zapatero.

El PSOE pasa de los SMS del 11-M a manipular las encuestas del debate.

No és conya, és la portada que ofereix un nou format digital “informatiu” que va néixer ahir. Es diu www.lanacion.es

Bé, amb aquest nom jo ja no m’esperava menys, i tenint en compte que són una sucursal de RADIO INTERECONOMIA, no hauria de trobar res extrany. Pensava que LA RAZÓN o ABC no podrien ser superats en la seva qualitat i el mèrit per ser els diaris més feixistes espanyols, però amb l’experiència d’haver llegit durant uns minuts un rotatiu com aquest, ara ja no sé on es troba el llindar del periodisme d’ultradretes. Alguns espanyols sempre es poden superar i caure més baix, no hi ha dubte.

EL CIRC POLÍTIC A LA TELE

Tue, 26 Feb 2008 07:50:56 GMT

ZP - RAJOY.

Qui va guanyar el debat d'ahir? Depèn de les enquestes, gairebé per tothom sembla que va guanyar ZP, menys per els senyors d’ABC o Radio Intereconomia, entre d’altres (segur que les “enquestes” de la COPE o de La Razón també varien “lleugerament”).

No vaig veure tot el debat, perquè m’avorreixen els polítics i tampoc no tinc simpatia per cap dels dos d’aquests senyors. Però reconec que, el temps que vaig aguantar, vaig riure una mica perquè era un espectacle per passar una bona estona, tot i que al final vaig preferir mirar altres coses.

Només vull destacar que Rajoy, com no, va centrar el seu pobre discurs amb el de sempre, el terrorisme i la inmigració. Jo pensava, des del moment que comenci el debat, quans minuts trigaria en mencionar ETA? Em sembla que menys de 3 minuts. No em va “defraudar”, jejeje. El pitjor disbarat que va dir aquest paio crec que va ser que el terrorisme és el principal problema de la nostra societat avui dia. Em sembla que, abans qu el terrorisme, els ciutadans ens preocupem més per altres aspectes, com la vivenda, la pujada dels preus i la feina.

També vam veure que, tant Rajoy com ZP, tiraven molt del passat excepte del que no els convenia, mentre que el ball de xifres i els gràfics que ens portaven eren tan diferents entre sí que tenien menys credibilitat que un gitano fent footing a un parc.

Els dos “pixaven fora de test” quan els convenia, i moltes preguntes no van ser resposes, cadascú tirava per on més li convenia. Així doncs, quan ZP encara demanava explicacions sobre el famós 11-M, es veia molt clar que Rajoy d’aquest tema no en volia ni sentir parlar.

En definitiva, un debat que, l’estona que el vaig aguantar, em va “divertir”, però tampoc no em va sorprendre massa.

MAMMA MIA! La crítica

Sat, 24 Nov 2007 00:18:54 GMT

Com vaig comentar fa 2 posts, em van convidar a anar a veure aquest musical que s’estrena a Barcelona, després de ser un gran èxit a altres ciutats.

Valgui com a referència que no he estat mai un gran fan d’ABBA, no tinc cap de les seves cançons al meu mp3, tot i que hi ha cançons que m’agraden força, i que no m’importaria tenir-les a la meva llista, com ara “Chiquitita”, “Lay all your love on me” i la instrumental “Arrival” que va versionar genialment el gran Mike Oldfield.

En tot cas, haig de reconèixer que aquest va ser un grup que pot presumir d’haver deixar moltes cançons enganxoses i que, al llarg del temps, s’han aguantat i segueixen sonant molt bé.

Doncs bé, els veritables fans d’ABBA estic segur que disfrutaran d’aquest musical (val a dir que és una història que no té res a veure amb el grup, sinó que SIMPLEMENT ha adaptat algunes cançons d’ells i ja està). En la versió en castellà, hauran de saber perdonar alguns temes que han quedat una mica cutres, com el mateix “Chiquitita” o “Knowing me, knowing you”. Més d’un fan s’endurà la idea que la traducció d’algunes cançons és un autèntic sacrilegi. Les altres cançons trobo que han sortit prou ben parades, especialment “Lay all your love on me” (la millor part de tot l’espectacle).

Seguint amb la part més musical, la qualitat sonora ha estat realment a l’alçada. I parlant de l’alçada, jo sí que estava enlaire, al primer pis i a la fila 13, gairebé al final de tot! Això ha tingut l’inconveninent de, tot i veure la totalitat de l’escenari, el fet de veure els personatges des de tant lluny a vegades em feia confondre de qui era el que estava parlant, perquè les veus masculines eren força similars. I, clar, si volies intentar llegir els llavis, no te’n sorties molt bé, a menys que no tinguessis una vista més que bona (no és el cas). Fins i tot un dels actors es podia assemblar, de lluny, al Chiquito de la Calzada, amb això ho dic tot.

L'escenari utilitzat és realment senzill però molt ben aconseguit. Són els mateixos actors els qui ràpidament canvien "lleugerament" l'orientació dels edificis i alguns objectes per passar d'una escena a l'altra. Una bona pensada, sens dubte. No hi ha gairebé temps per perdre, tot va amb una rapidesa que s'agraeix.

De la trama no en parlaré. Bé, ja he dit que no té res a veure amb el grup ABBA (segur que més d’un es confondrà pensant que el musical anava sobre la vida d’ells). La història és molt simple de seguir i crec que mescla bé els moments de diàleg parlat amb el diàleg musical. No es fa pesat, no es fa llarg, però sí que és cert que el segon acte és un pèl més avorrit, possiblement perquè les cançons no són tan conegudes com les de la primera part del musical.

La Nina, la principal protagonista, compleix. Si ja de per sí li tens una mica de mania (sigui perquè la has vist a OT o perquè no et cau bé), hauràs d’acceptar que s’ho curra molt i que se l’ha d’aplaudir per l’esforç que ha fet. Almenys això m’ha passat a mi. Que quedi clar que no m’agrada massa la seva veu, la trobo massa austera, però compleix perfectament amb el personatge que encarna (una mare soltera que ha lluitat per tirar endavant la seva filla), i això li dóna més joc.

Jo ja anava amb certa predisposició a que no m’agradés tant com el musical que vaig veure a Londres, però tampoc no volia anar-hi “de males” i sense donar una oportunitat a que m’agradés. I m’ha agradat, ho reconec. No m’ha fascinat, però m'ha agradat, sí. És un bon espectacle familiar i estic segur que el 80% de la gent que el vegi, com a mínim, haurà pensat que ha valgut la pena anar-hi. Jo estic dins d’aquest porcentatge, per això recomano veure-la. Però, molt important, millor gastar-se uns calerons per tindre un bon lloc que haver d’estar a dalt de tot i veure-ho de tant lluny. No us priveu de gastar uns euros de més i tenir la ocasió de seure a les primeres files del teatre. Serà una bona inversió, la vista us ho agraïrà i ho disfrutareu molt més.

JARRE al cine. OXYGENE

Tue, 20 Nov 2007 23:25:56 GMT

Avui aniré al cine. Fa molt temps que no hi vaig.

Acudit: És un matrimoni català, i la dona li diu al marit…

- Jordi, porta’m al cine, va…

- Un altre cop?!?!?!

- És que ara és sonor.

Bufff… comença malament això avui.

Seguim. Doncs el que deia, que aniré al cine. Però no a veure una peli, sinó un concert del que va ser el meu ídol musical durant molts anys. Bé, encara ara ho és però ha fet alguna cagada musical que m’ha fet desistir de tant suport incondicional com li vaig tindre fa uns anys. De totes maneres, avui segueix essent una de les músiques que més escolto, tot i que hagin passat anys i anys des que JEAN-MICHEL JARRE va publicar discos tant exitosos com Equinoxe o el que conmemora aquests dies, en motiu del 30è aniversari de la seva edició. Ladies and Gentlemen, avui vaig a veure OXYGENE!

http://www.youtube.com/watch?v=idp1peemmOo

VAGINA

Mon, 15 Oct 2007 17:45:31 GMT

El títol del post d’avui és possible que em faci tindre més visites, si més no pel morbo del que pugui parlar al respecte.

També és molt possible que, entre les visites, en tingui de casuals, d’accidentals, de gent que desconec però que hi ha arribat “gràcies” a la precisió del cercador GOOGLE. No és el primer cop que fico alguna paraula sexual en un dels textos i, dies més tard, m’adono que internautes a la recerca de sexe han anat a parar a QE2/DANICHAN, el blog d’un català poc ocupat.

Anem al gra. Com m’agraden les vagines? Quin tipus prefereixo? Amb molt de pèl? Afaitades? Grans? Petites i estretes? amb algún tattoo al voltant? Amb piercing?

La resposta no la donaré, el cert és que no he parlat mai de la meva vida sexual al blog, ni tinc tampoc intenció de fer-ho ara. Però… uuui… igual més d’un s’ha pensat coses que no eren…

Què va, què va. Jo torno al que m’agrada a mi, la MÚSICA. De fet, no he complert la promesa que vaig fer de parlar exclusivament de música al blog, de tant en tant m’escapo del tema i em dóna per parlar d’altres coses que venen al cas per un motiu o altre.

Avui, seguint amb la música, però sense parlar dels 80, les dues cançons seleccionades parlen de les VAGINES. D’aquí ve el títol del post. Són dues peces que jo trobo divertides i no crec que ofenguin a ningú que pugui llegir el blog. En tot cas, si ho fan, serà perquè hi ha feministes radicals llegint-me (i no crec que sigui el cas).

El primer vídeo és d’un dels pocs grups més o menys actuals que m’agrada escoltar força, els BLOODHOUND GANG (que van fer famoses cançons com “Fire Water Burn” o “Discovery Channel”). El títol de la cançó em sembla que volien que fos “Vagina” però al final el van canviar per “Three Point One Four”. No hi veig la relació entre la vagina i el número pi. En fi. La lletra està plena de slang anglès americà i no entenc ni la meitat del que diuen, però, en definitiva, el cantant vol aconseguir una nova vagina, mentre s’adona que és difícil trobar una paraula que rimi amb l’òrgan sexual femení.

I com que aquest grup no n’ha tret cap vídeo de la cançó, un noi l’ha fet, amb bastanta gràcia.

http://uk.youtube.com/watch?v=t6sxTPFVdXU

I la segona cançó que parla de vagines, i aquesta sí que s’enten molt, la he trobat en un grup que es diu PIG VOMIT (no cal traduir res aquí) i el videoclip l’han fet una de les persones més lletges que he vist mai al tubu. Però osti tu… m’ha fet gràcia, ves per on. Fixeu-vos amb la camiseta que té aquest tiu (que no sembla que porti massa netes les ulleres tampoc...): I BEAT ANOREXIA. Toma ya! Orgullós de ser gordo com una foca, jajajaja.

Avui, cançons que parlen de vagines. Si algú vol fer algun comentari, si us plau estalvieu-vos el “realment sí que és un català poc ocupat aquest”, perquè això ja ho sé J

http://uk.youtube.com/watch?v=GFcaqGlAu8M

CHARLIE BROWN

Thu, 13 Sep 2007 17:20:09 GMT

Fa ja una colla d’anys, gairebé tants com els que tinc, els de TV3 m’alegraven els diumenges a la tarda amb la sèrie “Charlie Brown i Snoopy”. No van ser molts caps de setmana, però els vaig aprofitar com un crio que era llavors. Però no vaig conèixer els Peanuts i Snoopy arran de la tele, sinó dels llibres! Donat que mai no m’ha agradat gens llegir, això era una novetat i tota una sorpresa. Aquí haig d’agrair a la meva tia que em regalés de tant en tant uns llibres en blanc i negre que eren historietes d’un nen amb el cap gros que, tot i ser un fracassat, no es donava mai per vençut i sempre buscava el per què de les seves desgràcies, mai no es rendia. Charlie Brown i jo som molt semblants en moltíssimes coses, sobretot en l’èxit gairebé nul que sempre hem tingut amb les noies. Però cap dels dos no cedeix ni una miqueta, som tossuts de mena!

Snoopy era genial, les històries que s’inventava sobre l’as de la Segona Guerra Mundial a la recerca del Baró Roig… La Peppermint Patty i la Marcie (a la tele ella li deia “para de dir-me senyor!”, als llibres “prou de dir-me senyor!”), la malla llet de la Lucy Van Pelt, el seu germà intel.ligent però que sense la manta protectora no era res… Buffff… quan hi penso, quins records!

Encara avui llegeixo de tant en tant aquelles historietes, em segueixen agradant tant com abans. I ara, gràcies a Internet, també he pogut veure alguna peli i bones webs amb informació sobre tot el que envolta Charlie Brown.

Al post d’avui penjo un vídeo que he fet per recordar aquells personatges que va crear ara ja fa més de mig segle Charles M. Schultz. La música triada, com no, els meus CARTER USM i la cançó “Good Grief, Charlie Brown”, que aquí ho haguessin traduït com a “quina creu, Charlie Brown”, una de les frases favorites del còmic.

Potser per això em vaig emocionar tant i tant quan, gràcies a la Kikuyo, vaig visitar a Hong Kong el CHARLIE BROWN CAFÉ, que no sabia ni que existia. Aquí van unes fotos també d’aquell moment d’èxtasi i emoció…

LA TELE A L'ORDINADOR / ALTRES

Sun, 26 Aug 2007 11:45:40 GMT

Tafanejant per diferents blogs, he descobert una web que pot interessar a més d'un. Es diu www.cinetube.es i des d'allí podeu veure en stream moltíssims vídeos. Sí, és com el YOUTUBE, però amb vídeos de durada molt més llarga, és a dir que podeu veure capítols sencers de moltes de les sèries de moda, i fins i tot pelis actuals i antigues. Una gran troballa, gràcies al blog http://xbgras.blogspot.com/ on també hi ha un vídeo molt divertit que és un conte d'un nen que volia tocar el piano. No us ho perdeu.

En la mateixa línia, recomano visitar la web http://www.adnstream.tv/ on podeu veure sencers vídeos musicals de Metallica, el concert The Wall de Pink Floyd i moltes altres coses. També genial.

Una altra recomanació, aquesta del blog de l'Eva: http://evadiari.blogspot.com/2007/08/minilyrics.html

Com veieu, de tant en tant pispo coses d'altres blogs. Bé, tots ho fem, no? El cas és que tots ens ajudem mútuament i li trobem cadascú la seva utilitat.

Us deixo amb un vídeo del tubu, com ve a ser habitual. Avui un que vaig veure fa temps i crec que també vaig recordar al blog. Com que em fa molta gràcia, el torno a ficar. El dedico especialment a una fan d'Itàlia com la meva amiga Dàhlia, i també a la Sira, que ha tornat de vacances de Sicília, segur que també li farà gràcia ;-)

GATS

Thu, 24 May 2007 20:39:31 GMT

Si aneu al youtube per buscar vídeos divertits d'animals, en trobareu una infinitat. I jo, que per si no ho heu notat, m'agrada més els gats que els gossos, he triat aquest per qui el vulgui veure. Curiós, no?

INSERSO POWER

Mon, 21 May 2007 19:47:01 GMT

Dilluns, 10 del matí. Començo la meva jornada laboral a la oficina de turisme. Com sempre. Com diu la pròpia paraula, estic “de dilluns”. Que no em busquin, que em troben.

Atenció, perill! S’acosta un autocar i aquest va carregat de jubilats. I són jubilats que tot indica que venen de l’Espanya profunda. Aquella que encara existeix, aquella que enyora temps passats, quan en Xisquet feia de les seves, quan no hi havia la corrupció que hi ha ara, quan l’”Ansar” ho posava tot en ordre. És l’Espanya profunda, aquella dels que s’apunten a les concentracions que organitzen els peperus, o contra “el zetapé que tambien es malo porque quiere hablar con terroristas". Aquells que ens deleiten amb eslògans tan currats com “¡y luego diréis, que somos cinco o seis!”. Aquells que encara estan convençuts que l'11-M va ser culpa de "los de la ETA".

A mi aquesta gent em fa por, tu! Quan en ve un, llavors venen tots. Pillen tot el que poden. Això sí, que sigui de gratis. Diners no en gastaran massa, els iaius, a la que s’acosten el primer que sento és “¿qué tienes de gratis?” o bé “¿qué me podéis dar?”. Davant d’aquest panorama desolador, no hi fico massa interès, en aquest tipus de turista.

Però el panorama pot ser encara més terrible: també hi ha altres iaius que ja directament es salten la cua que pugui haver-hi, i començen a xerrar tan bon punt arriben, no els importa massa si estic ocupat atenent a algún altre turista, tampoc no semblen haver-se adonat que els sento però no els escolto. Ells només tenen al cap que volen qualsevol cosa de gratis abans que l’autocar no els reculli i se’ls emporti cap al lloc d’on potser no haurien d’haver marxat mai, casa seva.

En Danichan, que té certa paciència, aguanta el xàfec tant com pot. Si, efectivament, haig de resistir, però també arriba un punt que ja no aguanto certs comentaris. I avui ha estat un d’aquells dies.

Reprodueixo la conversa que he tingut amb una d’aquestes perles de la INSERSO.

- ¿Que tiene un mapa? (per començar, ja s’ha saltat el mínim de civisme, és a dir, començar amb un “hola buenos días”, que no estaria gens malament, i estic segur que a la dona no li costa molt d’esforç aquesta introducció).

- Sí, tenemos éstos gratis (li dóno ja directament els que oferim gratuits) y éstos otros por 1 € que son más grandes (li senyalo els que tenim penjats al mostrador, sense arribar a donar-li).

- Ah, sólo esto (em diu la dona, amb cara de fàstic). Es que en cualquier sitio de España los dan de mejores y sin pagar nada. Ya entiendo, así os va a los catalanes. (sí, això diu la senyora torrecollons!).

Mentre la dona marxa, jo dic “para venir a insultar a Cataluña, mejor que se vaya, hay que joderse”. La dona crec que m’ha mirat però no m’ha dit res. En canvi sí que m’ha mirat el turista que tenia al costat, que era argentí i s’ha quedat una mica al·lucinat amb la senyora. Li ha fet una cara com de dir “encima la señora te pega bronca, hay que ver”. M'ha agradat la complicitat del senyor, però jo mato el tema i no dic res més, m'he quedat amb les ganes de poder xerrar encara una miqueta més.

Doncs senyores que són així de penques, per desgràcia me’n trobo més d’una. I normalment callo i aguanto, perquè al final dius “què has de dir a aquest tipus de persones?”. Però avui no he pogut callar, m’han tocat la fibra sensible, hi ha certes coses que no puc tolerar, una d’elles és que em vingui una fatxa despotricant de Catalunya i rient davant la meva cara. Doncs jo em permeto la llibertat de contestar fins al punt que pugui, perquè la meva posició no em permet sobrepassar-me. Però segurament hagués dit alguna altra cosa a aquesta dona si hagués estat a l’altre costat del mostrador. Però s’ha de guardar la compustura mínimament.

De conclusions en puc dir moltes, però quan veig això, aprecio l’odi que ens tenen a l’Espanya profunda, i també entenc que jo davant d’aquestes actituts no em puc quedar callat, hauré de dir-hi la meva, no? A part, si aquesta dona sembla que li té tanta mania als catalans, jo em pregunto… què coi hi ve a fer aquí? Segur que Inserso Tours té moltes altres propostes que exclouran Catalunya, no?

Visca Catalunya! I visca el bon turista. El que vingui i en digui fàstics, almenys a la meva oficina no serà mai benvingut. I un servidor no es calla la boqueta de pinyonet que té :-)

Salut.

PING PONG

Fri, 11 May 2007 22:36:38 GMT

Sí, podria parlar del Barça i del ridícul espantós que va fer amb el Getafe. Però ja se n'ha dit moltes coses. A més, encara que de tant en tant parlo de futbol, una derrota (fins i tot humil.liant com aquesta) del meu equip preferit no em treu el son, us ho asseguro. Per tant, que es baralli i que s'amargui qui ho hagi de fer. Jo no.

Avui un vídeo recomanat en clau d'humor, que ve del meu país preferit. Siiiiiiii, del JAPÓ ;-) Molt currat. A més, és curtet. Val la pena mirar-s'ho.

http://www.youtube.com/watch?v=-dcmDscwEcI

ART A LA RAMBLA DE CATALUNYA. ESCULTURA.

Tue, 08 May 2007 22:04:29 GMT

Ahir passejant amb els patins per Barcelona vaig topar, per casualitat, amb una exposició a l'aire lliure en plena Rambla de Catalunya. Es tracta d'un conjunt d'escultures de dimensions enormes que a simple vista impresionen i molt. Poden agradar o no agradar, però impossible que passin desapercebudes per ningú que passegi per aquesta avinguda, això segur. Més que res, com dic, perquè són gegantesques.

Hi havia una gentada que feia por (hi he anat en hora punta, a les 7 de la tarda!!!) A part dels jubilats amb poca feina de sempre, dels guiris torrecollons, dels iuppies que sortien de la feina, i dels curiosos que passaven per allí, també hi havia els freaks com jo que no paraven d'intentar fer fotos on es veiessin només les escultures i no s'hi veiés massa la gent que circulava per on podia. Però ho he aconseguit, he fet les meves fotos, i d'alguna manera en deixaré constància al youtube, amb una mini-peli on es pot veure així per sobre el que podeu veure aquests dies pel centre de la ciutat, un conjunt de grans estàtues realitzades pel polonès IGOR MITORAJ. Aquí va el link. Una minipeli més de les meves (cada cop són més frikis, i com a tal li he posat una música també MEGA-FRIKI).

http://www.youtube.com/watch?v=-Up4aVsDDgw

Si algú vol més informació sobre aquest senyor, la Wikipedia us la dóna.

http://es.wikipedia.org/wiki/Igor_Mitoraj

CASTELLERS

Tue, 08 May 2007 06:38:46 GMT

El que deia, que el cap de setmana vaig anar a veure castellers. Tinc l'enorme sort de viure al barri més catalanista de Barcelona, la vila de Gràcia :-). I ben a prop de casa, a la Plaça Rius i Taulet, es va conmemorar el desè aniversari dels castellers de Gràcia. He vist pocs castellers, però és una festa que m'agrada. A més, faig país!

Els catalans tenim festes i tradicions com aquesta. No fem mal a ningú, és divertit i molt vistós. Mentre els espanyols es dediquen a anar als toros a veure com torturen fins la mort un pobre animal indefens, nosaltres preferim activitats d'aquest tipus. Una diferència més entre els espanyols i els catalans.

Si voleu veure el vídeo, aquí teniu el link.

http://www.youtube.com/watch?v=d5miZ5m-MSE

GINATONIC.NET i weekend

Mon, 07 May 2007 06:45:59 GMT

El meu cap de setmana ha estat interessant, sobretot per desestressar-me d'una setmana anterior que, tot i el dia festiu, va ser bastant nefasta per un servidor. Però entre divendres i diumenge he tingut temps de descansar, patinar, anar a veure castellers (amenaço ja: aviat hi haurà vídeo) i també he passat unes quantes hores a l'ordinador (a alguns això estressa molt, a altres com a mi em relaxa).

Avui començaré la setmana destacant una web a la que hi he arribat per casualitat (com passa la major part de les vegades, on un enllaç en porta a un altre fins a acabar no saps mai on exactament).

La web en qüestió es diu WWW.GINATONIC.NET i la signa una noia catalana, ho fa amb molta gràcia i, tant els continguts com el disseny de la pàgina la fan molt atractiva. No tinc la sort de conèixer aquesta persona, i fins i tot us diré que m'hi he posat en contacte més que res per felicitar-la. Em quedarà la petita frustració que no crec que pugui conèixer-la personalment, però és un bon consol saber que la seguir simplement llegint el seu blog.

M'ha agradat el seu treball per diversos motius, un d'ells per la manera com té la noia d'expressar-se. Aquest mega-blog, a primera vista, sembla fet per una "veinteañera" bastant senzilla i sense gaire pretensions, però com més llegeixo més he anat descobrint que es tracta d'una persona amb moltes inquietuds i, crec, bastant més intel.ligent que la mitjana del nivell que et pots trobar segons on.

També, m'interessa buscar bons blogs que parlin de gent senzilla i que escrigui coses quotidianes que no caiguin en el tòpic de sempre: parlar de política, dels amors, acabar fent poesia barata d'aquella de l'estil "un amigo es para siempre" (em refereixo als típics emails en cadena "re-enviar" que t'has d'empassar vulguis o no vulguis)... Hi ha moltes coses que no suporto. Una d'elles, trobar-me un blog amb tot de xorrades d'aquest pal.

Doncs, tornant al tema Ginatonic, penso que podeu passar una bona estona tot fent un cop d'ull als nombrosos articles que ens obsequia la Gina. Personalment m'agrada els seus videoblogs (Turisme per Barcelona no té pèrdua, jejeje) i la categoria de Consumisme.

Si aconsegueixo passar-me més de 2 minuts en una web personal d'algú, com ha estat el cas (i passa poc, creieu-me), ja vol dir que han triomfat amb mi. I aquesta noia ho ha fet. Felicitats.

AQUARIUM DE BARCELONA

Thu, 03 May 2007 21:33:21 GMT

L'últim vídeo que he penjat al tubu és la visita que vaig fer fa un parell de dies a l'aquari de Barcelona. Si algú s'ha entretingut mirant vídeos dels viatges a Àsia, haurà vist que sempre hi ha fotos d'aquaris. És un dels espais que sempre m'agrada veure quan visito un país estranger. I haig de dir que, tot i que m'agrada molt BCN, l'aquari que tenim aquí és bastant menys espectacular que els de llocs com Nagoya, Hong Kong o Malàisia. I això que diuen que aquest és el més gran d'Europa... No ho sé, em vaig quedar un xic decepcionat, la veritat (a part, el preu és bastant abusiu, sort que tenia entrada gratix).

Tot i això, és relaxant visitar un aquari (sempre i quant no et trobis un grup d'escolars que només fan que cridar i fer el gilipolles durant gran part de la visita). Ja se sap, són així d'empipadors i torrecollons els nens. Jo també vaig ser nen, no me n'oblido. Però crec que tenia més educació que la fauna de bollicaos que em trobo a vegades.

En tot cas, espero que us agradi el vídeo, sense nens. Només peixos.

http://www.youtube.com/watch?v=NI_2onkVLBk

PD No tinc gaire simpatia pels nens, es nota? ;-)

LIVERPOOL

Wed, 02 May 2007 06:27:30 GMT

"Ese carácter español del Liverpool nos consuela de no tenir españoles en la Champions". "El español Reyna fue el héroe de Anfiel". "Nuevo triunfo español en la Champions". Així parlen a TVE sobre la victòria d'ahir del club anglès. Aquest marcat espanyolisme dels de sempre és tan exagerat!!! Que el Liverpool és un equip anglès!!! Que encara que hi juguin un parell d'espanyols i l'entrenador també sigui espanyol, ÉS UN EQUIP ANGLÈS!!! Aviam si se n'enteren, jejeje. Són incorregibles, jeje. El seu Real Madrid ha quedat eliminat, per això busquen ressucitar l'orgull espanyol amb un equip que no hi té res a veure. Perquè el Liverpool ÉS ANGLÈS!!! Que no ho pilleu :-) ?!?! Bé, no demanis gaire més a segons qui, que d'on no n'hi ha no en pot rajar.

Per cert, una forta abraçada des d'aquí al fill de p... de Mourinho. El poder veure la cara de pomes agres d'aquest mamó SÍ que és un bon consol pels catalans.

Un favorit per guanyar la Champions... per mi el LIVERPOOL. Els ANGLESOS del Liverpool, jeje ;-)

I en la UEFA, aviam si hi ha sort i cau l'Espanyol, tot i que té la final gairebé a la butxaca. Llavors, haurem de confiar en l'Osasuna o el Sevilla. L'Espanyol, a Segona, el seu lloc de sempre :-)

SUSHI, EL MEU GAT

Sat, 21 Apr 2007 07:02:05 GMT

Ja he penjat alguna vegada fotos d'en Sushi chan, el meu gat. Si voleu veure una col.lecció en 2 minutets de res, ja sabeu, el TUBU ho fa possible.

http://www.youtube.com/watch?v=lKZbmg16hy0

KNOCK KNOCK lol lol lol lol

Sat, 14 Apr 2007 22:07:12 GMT

Feia MOLT temps que no reia tant en dos acudits que he trobat al TUBU. Mare meva, me'ls he mirat no sé quants cops. Es veu que aquests actors són famosos, almenys entre la comunitat del TUBU ja que han rebut centenars de milers de visites.

Us recomano aquest primer, el KNOCK KNOCK. Humor negre d'allò més bèstia.

http://www.youtube.com/watch?v=4DFTmBrMYPw

I si us ha agradat, feu un cop d'ull al 20 QUESTIONS.

http://www.youtube.com/watch?v=kVy-gaEKG5M&NR=1

Ara començo a entendre per què YOUTUBE és la pàgina web més visitada del món. És una autèntica mina.

ARGUMENT

Mon, 09 Apr 2007 07:16:33 GMT

Avui descansaré una mica del tema videojocs per recordar dos dels moments més divertits dels mítics Monty Python's, "Argument" i "Lumberjack song". Si us agrada l'humor d'aquests anglesos, estic segur que haureu vist una de les pel.lícules més divertides de la història del cine, "Brian's Life".

http://www.youtube.com/watch?v=Lvcnx6-0GhA&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=5zey8567bcg

JIMENEZ LOSANTOS

Tue, 27 Mar 2007 15:10:35 GMT

S'ha condemnat aquest pallasso a pagar 60.000 euros a ERC per insultar-los. La llàstima és que la condemna resulta més aviat curta... Jo el que faria seria tapar-li la boca eternament, no sé de quina manera però s'admeten propostes. Hi ha gent que mereixeria ser muda de per vida. A aquest desgraciat ni les multes ni ningú no li taparà la boca. Això sí, potser s'hi mirarà més a l'hora de parlar la pròxima vegada. La croada catalana contra aquest "home?!" continuarà sempre viva des de la nostra Catalunya.

Dedicat per tu, Losantos :-) amb molt de carinyo.

http://www.youtube.com/watch?v=doKp3ewxDpo

SUSHI CHAN!!

Fri, 02 Mar 2007 17:40:37 GMT

Wanna see my silly cat?! Here you go...

http://www.youtube.com/watch?v=rkxG7Nz2b8E

1 DE MARÇ

Thu, 01 Mar 2007 17:00:40 GMT

La borsa que trontolla, una amiga meva volta per casa, haig de preparar el proper viatge... No tinc temps per avorrir-me ara mateix. I avui he rebut el butlletí número 1 de l'empresa. Hi voleu fer un cop d'ull? Tothom hi està convidat.

http://www.barcelonaturisme.com/apuntador/n001/boletin_01_fs.html

JORDI BASTÉ

Fri, 23 Feb 2007 16:17:42 GMT

Recordo fa ja alguns anys un periodista que es deia Eduard Boet. Treballava a la secció dels esports a TV3. I de cop i volta va deixar de fer-ho per encarregar-se'n del trànsit. I també recordo un article del diari EL PUNT que em va fer molta gràcia. Es deia "Canut al trànsit", reivindicant el bon "saber fer" de Boet i la injustícia que presumiblement li van fer col·locant-lo al trànsit. El que firmava aquell article "convidava" a un altre periodista d'esports, Carles Canut, a presentar "el trànsit" en comptes del pobre Boet.

Avui observo com un altre conegut periodista (també d'esports), en aquest cas JORDI BASTÉ, es converteix en marujot del Cor de la Ciutat al programa EL CLUB. Acabar fent de comentarista del culebrot de TV3 és poc més que patètic. Abans potser relegaven als "dolents" dels esports al trànsit. Ara dóna la sensació que el que fan és enviar-los a les tertúlies de sobretaula comentant l'enèssim capítol del Cor. Una pràctica també vàlida per qualsevol altre "famosillo" al que no saben on col.locar (oi que sí Beth?).

CARNA QUÈ???

Thu, 15 Feb 2007 15:53:27 GMT

A tothom ens agrada la festa. Però algunes festes agraden més que d'altres.

El Carnaval és, amb diferència, la festa de l'any que menys m'agrada. Motius? Simplement trobo ben ridícul això de disfressar-se. Cal reconèixer que més d'una disfressa pot ser divertida i original. Però el que domina són les de sempre... les de dona en el cas de l'home, disfressar-se de Guàrdia Civil, de monja... Buf, una festa molt lamentable.

Jo també em vaig disfressar quan era menut. Qui no? Però amb certa edat, ja trobo que això del sentit del ridícul m'ho impedeix. No podria pas fer-ho. Va per caràcters, sens dubte.

I a sobre, per més festa que sigui, de fet cap dia d'entre setmana no és festiu. CARNAVAL NO, GRÀCIES. I si cal alguna excepció, els de Brasil, que només per veure les brasileres ja deu valdre la pena. ;-)

EL BARÇA ESTÀ DE MODA

Tue, 13 Feb 2007 20:49:21 GMT

Doncs això sembla, se'n parla i molt, però més aviat per temes que no tenen massa a veure amb el futbol en sí, sinó més aviat amb aspectes referents a algunes individualitats del que, diuen, és més que un club. L'altre dia parlava de l'Oleguer. Avui es parla de l'Eto'o i la seva prepotència i mala educació que ha tornat a demostrar tot just fa un parell de dies.

És una llàstima que un gran jugador com ell la cagui fora dels camps amb declaracions o gestos que no fan cap favor a ningú. A més, això li resta molts punts a aquest nano. A part de ser un crack jugant al futbol, també s'ha de ser educat fora del terreny de joc. Per més bon jugador que sigui, segur que Eto'o pot ser prescindible. I si segueix fent estupideses com la última, l'exigent afició blaugrana li acabarà passant factura fins que el club prengui una decisió. Ja n'hi ha prou de tantes tonteries, o et comportes o sinó més val que fotis el camp. Pel bé de tots.

Per això no podré anar a veure mai un partit del Barça. El preu de l'entrada serviria, entre altres coses, per pagar els sous milionaris de jugadors com aquest. Em sentiria brut. Prefereixo "tirar" els calers d'alguna altra manera. Se m'ha ofert la possibilitat d'anar a veure el partit del Barça-Liverpool. És un partit molt important, segur que pot ser espectacular. A més, és el dia del meu aniversari. Sí, però jo passo de pagar i col·laborar indirectament a també pagar el sou d'"estrelles" i de jugadors tan excèntrics com el de Camerún.

Això sí. Sóc del Barça, perquè representa una part cultural ben important del nostre país. Gràcies al Barça molta gent de l'estranger té la possibilitat d'aprendre i conèixer el fet diferencial català. I gràcies al Barça, cada any ens visiten milers de turistes a la ciutat. Per tot això, sí que considero important la labor d'aquest club de futbol. Però a la que hi hagi alguna interferència, es digui Maradona, es digui Rivaldo, Figo, o es digui Eto'o, s'ha de fer alguna cosa.

LA SEXTA

Wed, 07 Feb 2007 19:15:34 GMT

Si dic que miro ben poc la tele, potser alguns no em creuran. Com els meus pares per exemple. Bé, el cas és que la miro un parell d'hores al dia, com a molt. Això sí, estic enganxat a un altre tipus de pantalla, la de l'ordinador. I moltes més hores que dues.

Algun cop parlo de televisió al blog, perquè és un tema fàcil on no m'haig de trencar gaire el cap per dir quatre xorrades, i és com el futbol (aprofitant aquella metàfora de l'escrit sobre la S.Família de l'altre dia). És a dir, igual que el futbol, de tele gairebé tothom en pot parlar, sigui molt o poc coneixedor/a del tema. És un vox populi on cadascú de nosaltres podem criticar o el·logiar amb facilitat.

Normalment, sempre que he parlat d'algun programa de la tele, ha estat per criticar-lo. Criticar és fàcil, buscar alternatives o solucions al que critiques no ho és tant.

Avui el meu breu text, però, no serà per criticar, sinó per dir-vos la meva tria dels vespres televisius.

No tinc cap dubte en afirmar que la tele que més miro és TV3 - 3/24 perquè és la més semblant a la meva cultura (sí, ja ho sé, està bastant polititzada, però quina no ho està?). Acostumo a veure una part del programa de l'Albert Om "El club". El trobo agradable, sobretot quan surten alguns col·laboradors com el Teatre de Guerrilla, un senyor que comenta notícies (no recordo el seu nom), el Mathew Tree o fins i tot Gerard Quintana em cau força bé també. En canvi, no m'agrada la Beth o el Jordi Díaz, que surten per fer maco i guanyar uns calerons aprofitant-se de la seva popularitat en altres àmbits. En altres paraules, són d'aquells personatges que surten en una tertúlia no pels mèrits que fan al parlar sinó pel seu historial televisiu (sigui en culebrots que no s'acaben mai i es fan més que pesats o sigui perquè han estat un "triumfito"). L'Albert, en canvi, el trobo tot un professional.

Jo no volia parlar tant d'El Club, de totes maneres. Sinó que, tot i mirar molt més TV3 que cal altra cadena, haig de dir que últimament m'he enganxat a dos programes de LA SEXTA.

Un dels programes és el que presenta el Wyoming ("El Intermedio"). Aquest showman és tipus Buenafuente (o no sé si s'hauria de dir que Buenafuente segueix el seu estil). Potser peca de prepotència en alguna ocasió, però també perquè deu ser part del paper que interpreta. Però en tot cas trobo el seu humor molt encertat, em recorda les millors èpoques del CQC abans que no fos censurat.

I l'altre programa al que fa poc m'he enganxat és el que ve després, "Mi amigo Earl", una comèdia prou original que crec que sobresurt de la resta de comèdies amb riure fàcil que hi ha al mercat.

Fa molts mesos em vaig carregar aquell home del tiki taka, el Montes. També aquell treballa a LA SEXTA, però no només m'agrada criticar. Quan cal parlar bé d'algun programa, també ho faig. Que sigui aquest un bon exemple.

POR i NO

Tue, 06 Feb 2007 14:22:54 GMT

Segur que amb un títol així ja tindré més gent llegint que altres cops. Més que res pel morbo que té. De fet, el títol escollit era PORNO. Però quan he clicat per publicar l'entrada, un missatge no m'ha deixat al tractar-se de llenguatge no massa adequat. A Internet hi ha poca censura, però mira, vet aquí un exemple. Feta l'aclaració, comencem.

Els pocs que segurament llegiu el meu blog i em coneixeu, ja sabeu que mai me n'he amagat: m'agrada el sexe. Jejeje, i a qui no? I tampoc no tinc gaire problemes en parlar-ne bastant obertament. Per què és tant tabú encara avui dia? Suposo que per la vergonya, per la sensibilitat excessiva d'una societat que a vegades peca de ser massa carca. Però vaja, amb el que dic no vull anar de mega-progre (osti quina paraula més pija m'ha sortit), tampoc no és el cas. Sóc encara conservador en molts aspectes. Ups, m'estic liant. Anem al gra que ja estic pixant fora de test.

L'altre dia, com molts altres, vaig ficar-me en una web eròtica. Bé, més que eròtica, una web porno, les coses com siguin. Qui no ha visitat pàgines berres? Molts diran que no ho fan, és políticament correcte anar d'aquest pal. Allà ells.

I allò que passa, que obres una finestra i se n'obren moltes més, totes relacionades amb el sexe també, que si lesbianes, que si trios, que si blowjobs, que si allargament de penis... Ups, em sembla que ja torno a concretar massa i no ve al cas tampoc. De nou, sabem de què va la història.

Bé, d'entre les noves webs amb les quals se'm va obsequiar sense demanar-ho, n'hi havia una que es deia ASIAN BABE CAMS (www.babecams.tv). Convé explicar com funciona. Surten una pila de noies amb poca roba dins d'un thumb petit (imatge petita). Si fas click, se t'obre una nova pantalla on pots parlar amb la noia en qüestió en directe, amb una qualitat relativament bona.

Tot això és gratuït, no s'ha de pagar res de res i t'alegres la vista una mica.

La noia et comença a fer preguntes, que sempre són les mateixes més o menys (com estàs, d'on ets, quant anys tens). I al cap de poc ja et demana si vols passar-ho bé i entrar a un "privat". Clar, el privat val diners (bastant caret, 2 $ el minut).

El que vaig descobrir mentre parlava amb vàries noies va ser que totes, tot i ser una web sobre noies asiàtiques (esperava trobar certa varietat), eren filipines. Després, si t'hi fixes, ja te n'adones, perquè tenen els mateixos trets físics, sobretot el nas molt característic les diferencia d'altres ètnies asiàtiques.

Totes les noies anaven bastant "a sac" i la conversa durava poquet, llavors com ja dic anaven per feina intentant que m'engresqués i acabés tirant de la VISA.

Després d'unes quantes noies, vaig acabar parlant molta estona amb una de qui m'inventaré el seu nick per preservar la seva identitat (ja veus tu, aquí estic jo, ocultant la identitat d'una filipina, poc importa qui és però mira, m'estimo més no dir el seu "nom de guerra").

El seu anglès és bastant limitat, però ens vam poder entendre. I jo, que tenia curiositat en ella i en aquest tipus de feina, vaig intentar parlar amb ella però no a través d'aquella finestra on tothom qui es connectés podia llegir-me, sinó d'una manera més privada (i sense pagar és clar!!!). Per tant, li vaig demanar el seu messenger. Sorprenenetment, me'l va donar bastant ràpidament. Seguim.

La MARIA té 27 anys, té una nena de 5 anys i no està casada. El pare de la nena resulta ser un gandul que no vol treballar. Per això ella treballa moltes hores per arribar a final de mes. El seu salari és de 4000 pesos filipins, que són uns 65 euros. Llavors, per cada privat té uns incentius, però hi ha molts dies que ningú no li fa privat, per tant no es pot comptar sempre amb aquest extra.

El nivell de vida a Filipines poc deu tindre a veure amb el d'aquí, no en tinc informació. Però diria que amb 4000 pesos al mes, poca cosa pots fer...

La majoria del personal que es connecta a aquests xats tenen un ampli ventall de noies per triar. N'hi ha unes 100 més o menys. Segons m'explica la MARIA, les noies estan a uns petits apartaments, gairebé de costat entre elles. M'imagino una mena de gàbies humanes amb noies que esperen els "clients cibernètics" que poden ser simpàtics o no tant. La MARIA em comenta que hi ha de tot. Jo, pel que he llegit quan he estat als xats, comprovo les tàctiques diverses dels qui es connecten per intentar veure el màxim de "gènere" sense haver d'utilitzar la VISA. Bé, és una manera molt barata de posar-se catxondo. Però em sap greu per les noies, que són tractades com vulgars objectes sexuals.

Tothom qui ens agrada una mica això d'internet, tenim amics al messenger amb qui parlem de tant en tant. Alguns fins i tot tenen webcam i, a part de parlar, també pots veure l'altre persona.

Però no conec de cap cas de tindre una amistat que la veus sempre que vols i amb bastanta poca roba. Això em passa a mi amb la MARIA, però li pot passar a qui vulgui, perquè ja veieu que aquestes coses existeixen i és ben fàcil accedir-hi.

És una nova forma d'explotació sexual aprofitant les noves tecnologies. Dóna molt a pensar, sobre la MARIA. No puc evitar sentir llàstima per aquesta noia, perquè no crec que sigui gaire agradable haver de suportar una feina així i segur que per gust no ho farà.

Si parles molt amb una persona per internet, en el meu cas si es tracta d'una noia atractiva i simpàtica encara ajuda més, li acabes agafant certa estima, que no cal confondre amb res més, per la perillositat que comporta la distància i/o la diferència de cultura.

No sé com acabarà la història. Bé, ho intueixo. En tot cas, això és una experiència interessant de la qual no me n'arrepenteixo gens (com gairebé tot el que faig, jeje) i no m'importa compartir. Li dessitjo el millor a la MARIA, amb qui seguiré en contacte (almenys per part meva).

AQUALEÓN - NEEEENG!!!!!

Sun, 27 Aug 2006 20:22:42 GMT

"Ke passa neeng?" Aquest es el meravellos ambient que avui he respirat al parc AQUALEÓN, conegut en la meva infància com a SAFARI RIO LEÓN.

Ja fa anys vaig anar-hi, llavors va ser amb els papes, crec que anàvem en una furgoneta i són d'aquells records d'infància que no se t'obliden. No sé quina edat tindria, però no crec que passés dels 8 anys.

Recordo haver vist animals tant ferotges com els lleons o els tigres tocant el vidre de la furgoneta, ficant els morros just davant teu... Era realment un safari!!!

El que avui he vist allà ha estat més aviat diferent... Carreteres asfaltades, no tants animals salvatges, alguns en un dubtós estat físic... Tot era una mica més artificial i menys real, no ho sé. Diferent. Potser també perquè ens hem fet grans i ja no disfrutem tant aquestes coses com abans? Segurament això també deu comptar.

Una altra diferència és que ara hi ha un parc aquàtic que abans no hi era. En tot cas, els 18 € que has de pagar per entrar a AQUALEÓN són més aviat exagerats. També val a dir que el preu del menjar i les begudes és alt, (ja sabem que és alt sempre en llocs d'aquest tipus).

Però el que més m'ha xocat ha estat veure una munió de quillos tant i tant alarmant!!! Osti, tu, ningú diria que estàvem a Catalunya!!!! Bé, en certs ambients de Barcelona i altres llocs de Catalunya ja sol passar això... Però avui he vist el tipus de jovent que puja avui en dia. I la quantitat de quillos per metre quadrat que hi havia allí dins era de jutjat de guàrdia.

Bé, no tot ha estat negatiu tampoc, ni molt menys. Perquè també ho he passat prou bé. Hi ha hagut el "moment cangueli" quan una zebra s'ha acostat al cotxe i he hagut de pujar ràpidament el vidre, una mica acollonidet, tot sigui dit. I bé... l'ambient era més aviat hostil, però també és divertit enfotre's de la penya que deambula per allà, no? O sigui que almenys criticant una mica també ho hem passat prou bé. A baix també deixo com a testimoni una foto de la meva amiga Sira en una foto que ha estat feta a una de les piscines del parc. Però, tal i com està enquadrada, no podria confondre's amb una platja paradisíaca del Carib? Igual cola tu...

Així doncs, després d'aquesta excursió, la recomanació és clara: a Aqualeón no se us hi ha perdut res, tret que sigueu una família amb canalla, o bé uns autèntics amants dels animals i hagiu de visitar tots els parcs on n'hi ha algun, o bé tret que no sabeu què fer-ne dels diners i els volgueu gastar en un dia on barrejareu aventura en un parc salvatge que ja no és tant salvatge amb un parc aquàtic amb tobogans poc lluïts i més aviat escassos. Un aprovat justet pels nens, i un insuficient pels no tant nens de 32 anys com jo :-)