QE2 / DANICHAN un català poc ocupat: ESPORTS

ECS-PAÑA

Sun, 29 Jun 2008 22:20:38 GMT

Sí, reconec que Ecspaña mereixia guanyar, els alemanys no han fet gran cosa. El que deia, una setmana sense posar la tele i almenys he guanyat l’aposta i es farà menys feixuga aquesta derrota. Com a bon català, n’he tret una mica de partit de qualsevol desgràcia. 40 leurus a la butxaca per apostar a que els ecspanyols guanyaven.

EUROCOPA. LA FINAL

Sun, 29 Jun 2008 11:15:21 GMT

Els meus pronòstics sobre la Roja se n’han anat en orris i es poden complir les previsions més pessimistes, que els espanyols guanyin l’Eurocopa. Cal acceptar que m’he equivocat i aquest cop els espanyols hauré de reconèixer que han jugat bé i que, per un cop a la vida, no han fet el ridícul (futbolísticament parlant, perquè els afeccionats suposo que sí que ho deuen fent ara mateix pels carrers de Viena). M’imagino escenes més fastigoses que les d’una peli gore: els veïns a Àustria lluïnt les banderes amb orgull, fotent escàndol i bebent com mai, els que van disfressats de toreros, el Manolo del bombo que, osti, no reventarà…

Per curar aquest malaltís atac visual i sonor que la tele ens vol oferir, he optat per una opció un pèl curiosa: APOSTAR.

M’he apuntat al bet and win. I he apostat a que Espanya guanyarà aquesta final. Així doncs, si Espanya guanya em vindran ganes de vomitar però almenys en treuré uns calerons. I si els que ho fan són els alemanys la meva satisfacció serà encara més gran (i no perdria molts calers tampoc). Aquesta ha estat la meva tàctica per suportar la final d’avui. Passi el que passi, per un motiu o un altre, no estaré decepcionat.

Resum:

Si guanya Alemanya, caldrà tragar tele i disfrutar. Hauré perdut diners, però poquets.

Si guanya Espanya, guanyo diners i em convidaré a alguna cosa. Això sí, estaré una setmana sencera sense posar les notícies (no gaire difícil, gairebé mai no miro la tele).

Pronòstic:

Ha quedat clar que sóc molt dolent en les prediccions, Però aquí va el meu pronòstic i també desitg: guanyarà Alemanya i a la tanda de penals, en l’últim sospir (on més mal fa).

Finalment, una recomanació: http://badiumicacos.blogspot.com/2008/06/nacionalfutbolisme.html

Salut!

FUTBOL A DOJO

Mon, 16 Jun 2008 12:06:07 GMT

Aquests dies estic gaudint de bon futbol gràcies a l’Eurocopa, sobretot gràcies a l’espectacular joc d’Holanda. A part de caure’m simpàtics els holandesos, vist com han jugat fins ara els converteix en els preus favorits perquè guanyin el campionat. I si no, doncs no em faria res que guanyessin els portuguesos. Apa, ja sabeu on tinc la meva debilitat europea.

Seguint parlant de futbol, estic content que el Girona finalment hagi aconseguit l’ascens a 2ª A, em fa gràcia. He viscut alguns anys allà i sempre em sentiré gironí (vaja, perquè ho sóc!).

I per rendir-los homenatge, el tema musical que trio el van portar ja fa una colla d’anys un grup que tot i no ser de la mateixa ciutat de Girona, sí que són de la terra, de l’Empordà com jo. Un dels meus grups preferits quan era més jove, i que encara avui de tant en tant m’agrada escoltar. Des de la terra de vents… SANGTRAÏT!!!

Felicitats al Girona i a tots els gironins. Orgullós de ser gironí!

http://www.youtube.com/watch?v=F3jH2UduF4o

TORNEN ELS DE SEMPRE

Tue, 10 Jun 2008 15:53:26 GMT

Ai ai ai, que la història està a punt de repetir-se. Els triomfalismes abans d’hora dels de la Quatro envers la “furia” espanyola no són un bon auguri. Recordeu l’últim mundial a La Sexta? Sí, aquell insuportable del taca-taca… Molta prepotència que va acabar, per variar, amb llàgrimes entre els espanyols: de nou, fracàs de “la roja”.

Recordeu… bé… qualsevol actuació dels espanyols en els últims… en tota la història? De fer-se el xulo, de donar-se el paper de favorits abans de començar, de tot això es veu que en saben molt. Totes les esperances i la prepotència de cada inici de competició acaba en tragèdia nacional, en llàgrimes i ridícul. No sé per què, però em flairo una cosa semblant aquesta nova edició. I jo hi seré, a mitges, per veure-ho. Mentre alguns disfruten amb la “fúria”, altres com jo també ho fan, però d’una manera una mica diferent.

Em quedo amb dues frases que he sentit fa ben poc, a 20 minuts perquè comenci el partit amb Rússia. Una frase, de l’Àngels Barceló (abans a TV3 i ara animant com qui més la selección nacional, la pela és la pela, vingui d’on vingui digues que sí, que ara cal animar “a muerte” a Espanya? Poseu-me un grapat de calers a sobre la taula i faig el que sigui). El que deia, la frase d’aquesta periodista: “hoy empieza de verdad la Eurocopa”.

Àngels, la Eurocopa va començar dissabte passat, almenys per mi i per gairebé tothom segurament que també. El teu poc respecte a la resta de seleccions que participen en aquest campionat em fa dubtar de la teva professionalitat periodística. Una frase poc encertada.

Segona frase cèlebre, la diu no sé quin periodista: “un saludo y cantaremos la victoria de España”. Home… senyors, i si deixeu que acabin els 90 minuts?

El que dic, tant de triomfalisme em sona. I després vindran els plors, que ja els coneixem a aquests. Aquest cop arribaran a quarts de final o els despatxaran abans d'hora? S'admeten apostes hehehe.

Avui KALINKA power espero! Salut.

P.D. Ha acabat el partit, els espanyols han golejat. Han començat tan bé com al Mundial. Fem memòria i recordem com van acabar? S'està repetint el guió de sempre... que riguin que riguin, que ja tindran temps per plorar també. Sonrisas y lágrimas... sinó temps al temps.

FINAL DE LLIGA

Mon, 19 May 2008 14:57:18 GMT

Ara sí, s’ha acabat la Lliga i gairebé tothom ha fet el seu balanç, ha donat la seva opinió sobre el que ha passat i sobre la crisi a can Barça. Sí, falto jo. Doncs aquí va.

Com ja sabeu, sóc simpatitzant culé, però no em considero un seguidor massa afèrrim, cap fanàtic, no sóc ni seré mai soci pels motius que ja he comentat aquí més d’un cop, i bàsicament el motiu principal (seré redundant per deixar-ho clar) és que mai no estaria disposat a ajudar a pagar el sou milionari que cobren molts jugadors, ja no parlo només de caradures com Ronaldinho, sinó gairebé tots els demés.

El que els jugadors han fet aquest any, i no és el primer, ha estat riure’s del soci, més que del seguidor com jo. Perquè jo no he aportat ni un euro, econòmicament parlant, a un club que, per desgràcia, sembla que és una casa de barrets. El soci segurament ara diu sentir-se estafat, exigeix explicacions, està cabrejat. Sempre he dit que el soci del Barça peca de ser massa innocent i, ja per començar, abans que comenci la Lliga, abans que comenci tot, se l’està estafant. És un soci ingenu i, a més, al camp no sembla saber jugar el seu paper de la manera que hauria. I sinó vegi’s qualsevol partit blaugrana, el públic perd la paciència ben aviat i en un tres i no res es passa d’animar els jugadors a xiular-los. A can Barça n’haurien d’aprendre, i molt, dels afeccionats dels clubs de futbol anglesos. Allò sí que és fora de sèrie. Els “projecte” d’afeccionats d’aquí del Barça són aprenents comparats amb els supporters britànics.

En fi, el que deia, per tot això i més, no podria fer-me mai soci del Barça. D’un equip que aquest any, tot i fer-me certa llàstima, també m’ha provocat sentiments adversos, fins arribar al punt de riure’m d’ells i disfrutar quan el Madrid els va humiliar no fa massa setmanes. Va ser la “festa” final. I un antimadridista declarat com jo mai no podria alegrar-se d’una desfeta com aquella. Però… sí, en part ho vaig disfrutar. Vaig dir “massa poc, us ho mereixeu xavals”. I vaig anar a dormir tan ample, aquella nit.

Ja m’hagués agradat, ja, que el Barça hagués guanyat la lliga. Per què? Perquè, malgrat tot, el Barça és el club més català que existeix encara avui a la Primera Divisió. Estic content que l’any vinent l’equip l’entreni Guardiola, finalment algú de la casa.

Per tant, no puc dir que aquest any hagi estat un any bo per mi, futbolísticament parlant. A sobre, l’etern enemic, el Madrid, ha guanyat la lliga. Fa ràbia, fa molt de fàstic, sempre seguiré odiant aquest equip, perquè jugadors tan miserables i tant espanyols com Raúl me’n donaran motius (vegi’s foto).

Però hi ha hagut moments molt dolços que m’han fet disfrutar també, i em quedo molt més amb aquests que no pas amb els dolents, que, com sempre he dit, no em treuen el son tampoc. Hi ha hagut certes alegries: la gran davallada de l’Espanyol (de la Champions una mica més i se’n van de pet a Segona), el fracàs merengue a la Champions i també he celebrat, més recentment, que l’Osasuna (un equip que em cau simpàtic) s’ha salvat pels pèls, en detriment d’un dels equips més fatxes i anticatalans de l’Espanya profunda, el Saragossa, que haurà de podrir-se, com a mínim un any, a la Segona Divisió.

Per acabar la temporada, espero que el Girona pugi a Segona. És una il.lusió que em queda, a un gironí orgullós com jo.

La foto fa el mateix fàstic que el seu protagonista. La poso perquè així no m'oblido que, en aquesta vida, cal estimar i també odiar a mort quan convé. Salut!

DIES DE FUTBOL

Thu, 10 Apr 2008 21:41:05 GMT

DIMARTS

Vaig disfrutar com un nen veient el partit de tornada Liverpool – Arsenal, va ser tot un partidàs! D’aquells que fan afició! Els comentaristes d’A3TV no paraven de recordar-nos que “el niño” juga al Liverpool, que Rafa Benítez és el seu entrenador… vaja, que és com si hagués passat un equip mig espanyol a semis de la Champions! Típics d’una cadena així… així son ells, ja sabem quin peu calcen.

DIMECRES

Era el torn del Barça. Vaig cometre l’error d’anar a un bar a veure el partit, esperant (aquest cop sí!) veure un bon espectacle i un equip penedit dels seus últims fracassos i jugant millor i, sobretot, amb més ganes. Però no, em va saber greu gastar-me 4 euros en dues consumicions per veure un partit bastant fluix. Ho arribo a saber i aprofitava millor la nit, anant en bici o a córrer, ara que estic intentant rebaixar panxa!

DIJOUS

Torno amb els meus amics d’A3TV, avui juga el Getafe, que intenta fer història passant a les semis de la UEFA, amb un equipàs com el Bayer de Munic. De les primeres coses que destaca en Maties Prat fill (que m’agrada tant com el seu pare, aquell que restransmetia totes les corrides de toros en l’època franquista abans de palmar), és la presència de SU MAJESTAD EL REY a les grades per veure el partit. I a mitja part, l’amic Maties el va a entrevistar. Quan acaba l’entrevista (m’estalviaré la temàtica), Maties diu “Muchas gracias, Su Majestad.” I tot seguit li fa una reverència d’aquelles que jo només faria a un japonès de manera formal, com li llepava el cul!!! Però també m’agradava veure com som de diferents els catalans que no ens deixem impresionar per ningú, ni que sigui el rei d’Espanya. Alguns fins i tot en cremen les fotos, la diferència és força gran, no?

El partit arriba a la pròrroga i el Getafe ja es veu a semis, porten dos gols d’avantatge. Els comentaristes xalen de valent, en Maties ja fa estona que no menciona el seu amic el rei, per tant deixa anar una altra perla dels seus llavis “¡¡¡Pero que savia elección de la Realeza, elegir este partido!!!”

I, al final, tots toquen de peus a terra: el Bayer empata el partit i, per tant, el Getafe acaba eliminat. El partit ha estat vibrant. Els comentaristes ja no estan tan contents, i comencen a dir que si “que injusticia”, “esto no puede estar pasando”, “el arbitro esto, el arbitro lo otro…”.

S’acaba una nit de manera agre-dolça per la majoria dels presents. Però estic segur que en Maties anirà a casa content, podrà dir als seus amics que ha tingut l’immens plaer d’haver parlat amb Su Majestad.

Apassionants dies de futbol, aquests. I els que queden. Ara, la pròxima “tragèdia” de casa nostra és la coincidència del Barça – Manchester Utd al dia de Sant Jordi. Avui ho discutien al Club. Potser en parlaré un altre dia si em ve de gust. O potser no cal donar tanta importància al futbol…? Ja ho veurem.

BLAUGRANA AL VENT

Mon, 31 Mar 2008 14:43:22 GMT

Com a simpatitzant del club blaugrana, jo també tinc dret de dir-hi la meva en aquesta crisi que passa l’equip.

Que quedi clar, com a pròleg, que qui em coneix, sap que, més que seguidor del Barça, jo sóc anti-madridista declarat (disfruto més de les derrotes i les misèries del rival que no pas de les alegries dels d’aquí). Això sí, a part que m’agrada que guanyi el Barça i que disfruti quan perden el Madrid i l’Espanyol, també és cert que m’interessa que guanyin els culers i que juguin competicions europees perquè així porten afeccionats d’altres països, és a dir: GUIRIS. I això, per la meva feina, em va de perles. Més calers, tu. Som catalans, sí senyor.

El que opinaré sobre l’actual moment blaugrana no és cap sorpresa. L’equip passa de tot, es dedica a fer el ridícul de tant en tant (l’últim exemple, el del dissabte a Sevilla) i no sent els colors del que representa jugar en aquest club, culturalment parlant (suposo que és difícil sentir la camiseta quan gairebé tots són estrangers…).

Tema Ronaldinho: sembla que no n’aprenguin mai, i encara hi ha gent que li extranya el que està passant amb aquest jugador. Una petita pregunta: algú sap quants jugadors brasilers han acabat bé al Barça? Jo no fa tants anys que els segueixo, però els exemples de Ronaldo, Romario i algun altre m’han demostrat que els brasilers aquests funcionen un o dos anys com a molt, llavors es tornen vagos i poca-vergonyes. I ara, és el que li passa a Ronaldinho. I encara hi ha gent que l’intenta defensar. Una suposada lesió que no s’acaba mai… una millonada que està guanyant aquest home… i encara se’l defensa. El soci blaugrana (gran part) és ben ruc, es deixa prendre el pèl molt fàcilment. Per això no em faré soci, em sentiria enganyat constantment (i, a sobre, pagant).

I, per acabar, un tema que encara em sorprèn més: l’entrenador. No parlaré de Reijard (o com s’escrigui), jo no hi entenc d’això d’entrenar. El que sí que NO PUC ENTENDRE de cap manera és que estic llegint que molta gent vol que entreni l’equip Mourinho.

Aviam… la gent és tonta? O és que és estúpida? No tenim orgull? No recorda ningú que aquell malparit ha fet mofa més d’un cop dels catalans? Ningú no recorda els enfrontaments Chelsea-Barça de Champions i el comportament d’aquest subnormal?

Si al final els directius del Barça acaben fitxant aquest personatge, dessitjo que el Barça baixi a 2ª divisió, com a lliçó d’orgull i de personalitat que no s’hauria de perdre mai. Si això acabés passant, si veig a Mourinho a la banqueta del Camp Nou, aquell dia sí que veuré ben clar que el futbol és negoci, i només negoci. Espero no haver de viure-ho. Perquè encara confio (que en sóc de beneit!) en un Barça que aixequi el cap i guanyi la Champions, per més extrany que pugui semblar.

PRÒRROGA

Thu, 06 Mar 2008 20:40:37 GMT

Per què, segons els TN, cada dos per tres “comença una nova lliga”, setmana rera setmana? Com es fa això de començar una nova lliga quan no s’han acabat els 38 partits que en teoria té una lliga?

Per què celebren, de tant en tant, abans d’un partit, un minut de silenci que mai no arriba ni tan sols als 30 segons?

Per què disfruto tant quan eliminen el Madrid de la Champions?

Per què l’entrenador Reikjaard és qüestionat quan el Barça perd un partit, i al següent que els blaugrana guanyen, ja deixa de ser-ho? Per què les crisis duren dos dies o tres, i de cop tot són flors i violes?

La “grandesa” del futbol, que diuen, ai que em pixo… i l’estupidesa dels periodistes amb poca feina i gens de criteri professional… tot s’hi val. Hi ha preguntes, algunes molt estúpides, que mai no tindran resposta. Altres, en canvi, tant que la tenen!

Ciao.

JA HI SOM AMB LA LLIGA

Sat, 25 Aug 2007 12:12:00 GMT

Ja la tenim aquí, la Lliga. Un any més. Jo la segueixo, m’agrada saber els resultats, m’agrada disfrutar quan l’etern enemic, aquell vestit de blanc, perd i fa el ridícul. També m’agrada saber que el Barça guanya, o m’agrada tindre aquella il.lusió que l’Espanyol acabarà baixant a Segona…

Però cada cop m’agrada menys la incidència mediàtica que en fan a la tele, sigui la cadena que sigui. Als de TV3 cada cop els tinc més tírria, ahir era notícia de portada del TN que Ronaldinho fes declaracions dient que aquest any treballaria al màxim i que veia a l’equip molt motivat. És a dir… està reconeguent que els altres anys no ha treballat al màxim? Està dient que els altres anys l’equip no estava tant motivat? Les declaracions estúpides de qualsevol futbolista em fiquen dels nervis, ens tracten com a borregos i molts els segueixen. A partir d’ara, cada cap de setmana sentirem declaracions de Ronaldinho o qualsevol altre dient “vamos a seguir trabajando”, “tenemos que mejorar”, “no hay ningún partido fácil”, “en el fútbol puede pasar de todo”, “vamos a darlo todo en el campo” i un centenar més de declaracions estúpides, òbvies i amb poc sentit que ens empassarem cada cop que vingui la secció d’esports, que estarà ocupada en un 90% pel futbol.

Tot plegat és molt lamentable, però reconec que seguiré la Lliga, pels motius indicats al primer paràgraf del post. Jo no em faré, un any més, del Canal Pus o el Satélite, o com li diguin. Jo no pagaré per veure partits televisats en una tele que també t’ofereix la puta Fiesta de San Isidro i altres espectacles taurins tan denigrants com els propis responsables de l’emissora. Si tothom fos com jo, aquestes cadenes de pagament tindrien ben poc futur. Ah, tampoc no tinc previst pagar per anar a veure un partit del Barça, i ajudar així a pagar els sous milionaris dels qui es diguin Eto’o, Ronaldinho o Puyol. Passo. Jo m’ho miro d’una altra manera.

Aficionat? Una mica. Simpatitzant del Barça? També una mica. Però borrego, això no.

EL PERQUÈ D'UN FRACÀS ANUNCIAT.

Sun, 17 Jun 2007 23:40:06 GMT

Ha passat el que ens temíem gairebé tots. No hi ha hagut miracle, el Barça ha deixat escapar la lliga definitivament. No cal parlar del que va passar ahir, cal fer un resum més explícit i cal buscar culpables.

Del Madrid Podrit no en parlaré gaire, simplement diré que és un campió indigne, que no ha fet gaire mèrits per ser-ho i que ha sabut aprofitar-se de la debilitat dels seus rivals.

Com a simpatitzant del Barça, haig de reconèixer que han fallat moltes coses en aquest equip, i començant sobretot per les seves estrelles, que s’han estrellat del tot. Parlo d’Eto’o i de Ronaldinho principalment. El malestar als vestidors ha pesat massa. Penso que no és necessari per la propera temporada tindre a cap dels dos. Un, el camerunès, perquè és un personatge confictiu i com a persona amb moltíssim per aprendre. Ha fet molt mal al club amb més d’una pixada fora de test.

Ronaldinho compleix la màxima de gairebé totes les estrelles brasileres que han arribat al club, que primer han triomfat i després s’han anat desinflant, poquet a poquet.

Eto’o ha estat més preocupat per voler ser, de totes totes, el líder indiscutible de l’equip, però això es demostra bàsicament jugant bé, no escalfant els seus companys, despotricant sobre l’entrenador i essent indisciplinat quan li dóna la gana.

I Ronaldinho s’ha acabant apuntant a la llei del mínim esforç (en els estudiants aquesta vol dir estudiar el menys possible per aprovar un exàmen, en el cas dels jugadors de futbol significa parar la mà i guanyar calerons sense treballar gaire).

Per tots aquests motius, diria que són dos jugadors prescindibles per la propera temporada. Han fet molt pel Barça, però també han desfet molt.

No sé si cal fotre fora els dos, jo penso que sí, però una altra solució seria que se’n quedés només un, el que sembla clar és que els dos junts no poden fer funcionar bé el vestuari.

Espero que no s’espatlli el Messi, que segueix apuntant bones maneres. I pel que fa a altres jugadors, n’hi ha molts que també han de marxar: Motta, Turam, Zambrotta, Belletti…

En definitiva, i per acabar ja amb el resum d’aquest Barça que tant ha decebut, només vull recordar que aquest any la lliga NO la ha guanyat el Madrid, és més correcte dir que la ha PERDUT el Barça.

El meu declarat sentiment anti-madridista fa que aquesta nit vagi a dormir més trist que d’altres, però creu-me que podré dormir també. A mi el futbol no em treu el son, ni molt menys. Però aniré a dormir tot maleïnt gent tan indessitjable com el president del club blanc, o a jugadors tan espanyolistes i anti-catalans com el Guti o el Raúl, a qui naturalment sempre els dessitjaré el pitjor. Afició madridista, no espereu una felicitació des d'aquí, només faltaria. Accepto la derrota del Barça, la victòria del Madrid no és merescuda, per això no cal felicitació, això està clar.

Visca el Barça i visca Catalunya.

LA LLIGA ESTÀ GAIREBÉ DECIDIDA

Sat, 09 Jun 2007 21:11:34 GMT

Quin final de lliga. És increible com el Barça s'ha deixat escapar aquesta lliga que estava guanyada. El que més fot és que els de l'Espanyol es faran un fart de riure, perquè han putejat els culers i, a sobre, han ajudat els seus amics del Madrid. Suposo que ara estaran rient en la mateixa mesura que vaig riure jo fa unes setmanes quan van perdre la final de la UEFA amb el Sevilla.

A vegades es guanya, i a vegades es perd. Aquest cop ha tocat perdre, el Barça ha deixat escapar una lliga de la manera més absurda possible. Però en part s'ho mereixen, per no haver-hi ficat els collons necessaris. "Molts millons i pocs collons", com diu el tòpic.

Queda una jornada i no crec que hi hagi massa optimistes que pensin que el Madrid pot empassegar a casa amb el Mallorca. Jo m'apunto al pronòstic fàcil, és a dir, a que el Madrid guanyarà. Veurem què passa, però tot sembla fer-nos pensar que no hi haurà miracle.

El Madrid no és un digne campió de lliga, ha jugat com el cul. Però el Barça tampoc no ho hagués estat.

Ara mateix només penso en el que acaba de passar fa pocs minuts, en un minut tot s'ha capgirat i el Barça, que ho tenia ben fàcil, ha regalat la lliga. Però hauria de pensar també en una cosa molt més important que m'ha passat avui: per primer cop en ma vida he pujat a un helicòpter. He recorregut BCN en 20 minutets, ha sigut genial!!! Quan pugui penjaré algunes fotos que he pogut fer.

GETAFE - SCHUSTER

Sun, 27 May 2007 14:49:36 GMT

Partit Barça – Getafe d’ahir dissabte. El Barça va guanyar, això sí, l’àrbitre va intentar que sota cap concepte podessin fer-ho, expulsant injustament Ronaldinho i permetent que cosisin a faltes a Messi amb total impunitat. Al final del partit, declaracions dels entrenadors:

¿Qué te crees? ¿Que no se puede tocar a Messi? ¿Qué pasa con vosotros? Messi es un jugador más y ya está.

Aquestes són les paraules de Bern Schuster (a Madrid li diuen el Bernardo) després del partit d’ahir. Aquest ex – jugador del Barça vol entrenar el Madrid la propera temporada. D’aquí aquestes declaracions de cervell de mosquit. En fi, que es foti, que almenys ahir no van poder guanyar ni jugant amb un jugador de més. Que n'aprenguin, rucs.