QE2 / DANICHAN un català poc ocupat: ANIMALS

ALBERT BOADELLA

Mon, 21 Apr 2008 23:16:16 GMT

He llegit que, entre la molta escòria que es va reunir a la Monumental el diumenge, per omplir la plaça de braus, hi havia l’indesitjable Albert Boadella. Segur que molts teniu la desgràcia de saber qui és i heu sentit més d’un comentari seu.

Qui diu que a Catalunya hi sobra gent? Aquest home que alguns diuen que és català (el parla, però jo no el puc considerar català) no sé per què despotrica tant de la nostra terra, però, en canvi, HI VIU! Però… hi sobra també?

Veritat que Catalunya estaria millor sense escòria com aquest paio? Suposo que sí, però també és cert que ens cal tenir aquests animals aprop per adonar-nos que existeix molt d’odi cap a nosaltres, i per adonar-nos que la lluita ha de continuar perquè ningú no ens trepitgi. Ningú, i menys aquest xixarel·lo.

Us atreviu a veure aquest vídeo? Al final, aquest “home?” diu “ja us comunicaré el resultat”. Espero que també ens comuniquin el resultat quan la palmi, estic segur que a més d’un no li sabrà massa greu.

http://www.youtube.com/watch?v=uQ1a22GwfSY

MINISTRES

Mon, 14 Apr 2008 19:19:34 GMT

Quan sento a parlar de ministres, sempre recordo aquell acudit del gran Eugeni:

“- oiga, no deje el coche aquí que dentro de poco saldrán los ministros!

- ah, tranquilo, tu, que ya llevo el antirrobo!”

El Govern ha creat un ministeri, el de Igualtat, que diuen. Que debatrà problemes com la igualtat entre els homes i les dones, i també el problema de la violència de gènere. El primer que se m’acut és el que molts estaran pensant: que trist haver d’inventar un ministeri així! Si les espanyes fossin un país com cal, no caldria inventar tal ministeri, però com que aquesta gent està molt malalta i hi ha molt de subnormal suelto, així ho han decidit. Bastant vergonyós… tenen aquest ministeri els països desenvolupats?

La Chacón fa molta ràbia. Avui la he vist a la tele “passant revista” que diuen els de l’exèrcit. Ha dit: “Mande firmes. Decid conmigo: Viva España! Viva el Rey!”. I després, ella i bombo passejava davant del gloriós exèrcit espanyol, amb cara de pomes agres, crec que es volia fer respectar, no?

En tot cas, no té el llistó massa alt, comparat amb altres ministres anteriors…

Te’n recordes?

http://www.youtube.com/watch?v=AzZRRBB9DZ4

EL MEU GAT TONTO

Fri, 25 Jan 2008 21:29:19 GMT

Una de les meves passions és la música. Es pot veure en molts posts que escric, no calen més detalls. Un altre hobby que tinc, si es pot dir així, és passar alguna estona amb el meu gat tonto. I avui penjo una foto que té molt mèrit, perquè el vaig enganxar just al moment de fer un badall. Podria anar a un concurs de fotografia espontània? Qui lo sa… encara guanyaria i tot! Que no? Ah, pos vale, pos no.

ACABA LA TEMPORADA TAURINA A BARCELONA

Sun, 23 Sep 2007 23:04:09 GMT

Coincidint amb el final de la nova temporada taurina a Barcelona, més de 250 persones es van manifestar davant la Monumental en senyal de protesta. És inadmisible que encara al segle XXI i a la nostra ciutat es celebri aquest vergonyós acte que alguns encara tenen la poca vergonya de dir que és una art.

I jo he passat per casualitat per allí, m’he afegit a la mani i ha estat divertit cridar contra tots els desgraciats que anaven a veure la corrida. Els hem dit des d’assassins fins a fills de puta, i et juro que ens hem quedat ben descansats :-)

Hem vist bastants individus que han tingut algun problema per travessar el carrer, perquè els manifestants els insultàvem i no els hem deixat d’increpar. Alguns d’ells ens han tornat els insults i nosaltres encara hem aixecat més la veu i ells més s’han indignat. Els Mossos eren allà, si no hi haguessin estat em sembla que hi hagués hagut sang. La mateixa que corre cada diumenge, la mateixa que el torero cobard i assassí i fill de sa mare va traient mica en mica al toro.

Un dels espectadors que es dirigia a la Monumental, un home que de tant greix que tenia a la panxa i als mofletes feia basarda, fumava un puro, jo gaudia pensant en com m’agradaria que algú li fotés pel cul. Si més no, esperaré que el càncer de pulmó faci el seu efecte el més ràpid possible. També hi havia la típica parella cinquantona, la dona totalment empolainada i amb roba de marca, fotent pudor a mil i un perfums (sense voler acceptar que la seva edat de noia jove ja ha passat i que per més operacions de cirurgia estètica que es faci, a mi em repugna visualment) i el marit amb un jersey Lacoste i uns pantalons de pinces. Pijoteres de merda que probablement han vingut de Pedralbes amb el Mercedes.

Encara hi havia més escòria passejant per allà, la mateixa que voldria que un dia ajuntessin, precisament, a una plaça de toros. I a cadascún d’ells, jo li clavaria una banderilla a l’esquena. Crec que aquesta seria la única manera on acceptaria entrar a una plaça de toros. I possiblement pagaria per veure-ho, segur que jo disfrutaria tant com ells veient la corrida. I ells, disfrutarien? Quin dia fem la prova?

M'he comprat una camiseta molt xula :-)

TORTUGUES

Sun, 09 Sep 2007 13:40:23 GMT

No sé quan exactament va vindre la meva petita passió per les tortugues. De fet, mai n’he tingut (bé, quan era petit crec que sí, d’aquelles que et duren 4 dies i es moren, aquelles que venen al mercat).

Tampoc m’han apassionat les Tortugues Ninja, tampoc no en sóc d’aquesta època… I si hi ha algun personatge de ficció relacionat amb les tortugues i que m’hagi fet molta gràcia, sí que hauria de citar el FOLLET TORTUGA, de Bola de Drac.

El cas és que m’agraden les tortugues i ja fa uns anys que, vagi on vagi, intento comprar com a souvenir una tortuga. I per això, avui, coincidint amb un cap de setmana més que avorrit on no he pogut fer res més que estar a casa curant la ferida del dijous, també he volgut fer unes fotos de la petita col.lecció de tortugues que tinc. La que més il.lusió em fa és la més gran, que va ser regal de la meva amiga Kikuyo.

I fins aquí el post d’avui. Deixo unes fotos de les tortugues, d’un servidor tocant tortugues a Malàisia, d'una camiseta comprada també a Malàisia i també una foto de l’entranyable Follet Tortuga.

DIT EN 90 SEGONS. CLAR I CASTELLÀ.

Sun, 02 Sep 2007 23:02:47 GMT

...

FOTO ARTÍSTICA

Sat, 11 Aug 2007 11:29:51 GMT

Avui penjo la foto d'una libèl.lula que he fet avui a la terrassa mentre passejava el gat tonto. Ha quedat bé o què? Danichan el fotògraf.

CAP TORERO SENSE CORNADA!

Wed, 01 Aug 2007 22:08:44 GMT

Sóc un fan del YOUTUBE, ja ho haureu comprovat. I de tant en tant m'agrada aportar el meu granet de sorra amb vídeos senzillets que jo mateix elaboro, tinc vídeos dels viatges que he fet, de parts de la meva ciutat, del meu gat tonto (www.youtube.com/danicoal)... Aquí va l'últim, del qual n'estic MOLT orgullós :-) OLÉ!

25.000

Sun, 29 Jul 2007 18:30:42 GMT

És una xifra que es diu ràpid, sense adonar-nos de fet de la quantitat que això representa. En lletres, aviam si té més impacte: VINT-I-CINC MIL!!! Sí, aquest va ser el número d’animals de companyia abandonants NOMÉS a CATALUNYA l’any passat. Ha sortit ara a les notícies. Molta gent ho passarà per alt, inconscient de la quantitat esmentada. I aquests dies claus on tanta gent marxa de vacances es veu que les trucades a les gosseres estan triplicant la mitjana anual. La història es repeteix, any rere any.

La primera (i de fet única) conclusió a la que puc arribar és que hi ha molts malnascuts sueltos pel nostre país, gent sense cor a qui no els importa abandonar aquella bèstia que, per ells, es veu que no és massa important, potser ha estat un caprici que ha durat quatre dies fins que els propietaris se n’han cansat. Quina excusa pot donar-me algú per abandonar el seu animal de companyia? Que marxa de vacances i no sap què fer-ne del gos/gat? Per això hi ha centres d’acollida per animals. No trobo cap excusa possible… que algú m’ajudi!

Si per casualitat hi ha algú que llegeixi aquest blog i és dels que ha abandonat el seu animal de companyia (no ho crec, diria que tothom qui llegeix el blog són bona gent, almenys els que jo conec, jejeje), només se m’acut dir-li que es pensi dos cops això d’abandonar el seu animal de companyia. Si després de pensar-s’ho encara decideix que el deixarà tirat a la primera cuneta que trobi, llavors jo em ratifico i seguiré pensant que aquesta persona és simplement un fill de puta. Ho puc dir més alt, però no més clar.

Ho va dir el meu germà fa uns mesos i me’n recordaré d’aquelles paraules: “molts animals són més persones que algunes persones pròpiament dites”. Molta gent, poca persona, això és el que tenim en aquest món. Jo hi crec, amb la Humanitat, però si determinada gent no hi fos a la Terra, igual tots viuríem molt millor. Si o no?

VISITA AL ZOO DE BARCELONA

Thu, 19 Jul 2007 22:47:28 GMT

Segurament quan tothom pensa en aquest zoo pensa en Floquet de Neu, que n’era l’estrella indiscutible fins que es va morir. L'únic goril.la albí conegut fins avui.

També es suposava que després de la seva mort les visites disminuirien, però segons les estadístiques i els resultats comptables, no han anat malament del tot.

En tot cas, en la visita gratis d’ahir (sense guia, havíem de tenir una guia però “casualment” no hi era, visca la organització de TdB), he pogut constatar un parell d’aspectes que comentaré breument.

El primer punt és que el zoo sembla bastant ben repartit entre el poc espai aparent que ocupa a la Ciutadella. Malgrat tot, he pogut veure amb certa sorpresa una tortuga convivint al mateix espai que uns cérvols, una combinació una mica extranya.

I el segon i últim punt, el més important però que no m’ha sorprès perquè ja venia amb aquesta idea, és que la relació qualitat-preu dista molt del que un turista dessitja si ho comparo amb altres zoos on he estat, especialment els asiàtics de Japó i Malàisia. Trobo excessiu el preu que s’ha de pagar, succeeix una mica el mateix que amb l’Aquàrium, d’on en vaig sortir més aviat decebut.

Per tant, resum ràpid: és una llàstima que per veure animals a BCN s’hagi de pagar tants diners per uns espais que podrien ser molt millors. La visita al zoo i a l’aquàrium, decididament, no ho considero com un MUST SEE de la ciutat. Ha valgut la pena anar-hi? Sens dubte que sí, per un amant dels animals com jo sempre és un autèntic plaer veure de tant a prop animals com les tortugues, lleons, serps, cocodrils, pingüins... Això no passa cada dia. Però segurament podrien fer un zoo molt més bonic.

ANIMALADES

Sun, 17 Jun 2007 11:50:56 GMT

M’agraden els animals. Sí, però no tots. Alguns em fan fàstic i/o em repugnen. Aquells que són totalment inútils per la humanitat els trobo totalment prescindibles i sense dret a viure. Exemples: les mosques i els mosquits.

(petit parèntesi per aclarir que, així com hi ha animals que són inútils per la Humanitat, també hi ha moltes persones que tenen aquesta mateixa condició).

Altres animals a qui no els nego el dret a la vida, però que no m’agraden, són els que considero més aviat llefiscosos. Pot ser espectacular veure’ls en algun reportatge del National Geographic, però segueixen sense agradar-me. Aquí incloc alguns amfibis com els gripaus, les serps, els cucs i un altre a qui li tinc certa por, tot i que sé que són inofensius: els dragons.

Sí, aquells animals que, segons les llegendes urbanes, es mengen la roba. Això, després d’informar-me a Internet, he descobert que és totalment fals, i que fins i tot són beneficiosos per a nosaltres perquè es mengen alguns animals com els mosquits. És a dir, si tenim algun dragó a casa, ens podem fins i tot considerar afortunats.

Bé, jo l’altre dia en vaig veure un a la finestra, en Sushi (el meu gat tonto) també el va veure i no parava d’intentar tocar-lo. Però, clar, era a l’altre costat del vidre. I els seus intents van ser això, només intents sense èxit.

A mi, tot i el fàstic que em feia la bestiola, no se’m va ocórrer res més que fer-li una foto, que em va quedar com es veu a baix. És més aviat fastigós, però també espectacular, no?

I ara, acabaré parlant dels animals que més m’agraden, ja que hem començat pels que no.

Indubtablement, ja haureu deduït, que prefereixo els gats que els gossos. Llegendes urbanes també diuen que si ets solter, vius sol i tens com a animal de companyia un gat, hi ha moltes possibilitats que siguis gay. No és el cas. Bé, és el cas en gairebé tot, menys en això últim.

I per què m’agraden més els gats? Principalment perquè estèticament m’agraden més, sobretot els ulls i les orelles. També perquè els trobo molt enigmàtics.

Altres avantatges respecte els gossos, que són més nets i que requereixen menys feina en general. Segurament també són bastant més barats de mantenir.

Aquests en són els pros. I els contres, que n’hi ha uns quants són aquests: sé que són més traïdors, menys agraïts que els gossos. Això és un handicap, sí, però no suficient per fer-me canviar de parer. Un altre problema és que són massa curiosos ("curiosity killed the cat" com diuen) i això es tradueix més d’un cop en trencadisses de petits objectes i en haver d’anar amb compte amb les cortines de casa o amb qualsevol novetat en el canvi de mobles o d’ubicació del que sigui, perquè es veu que això més d’un cop els estressa.

El principal problema, però, és la seva intel·ligència. Un gos té molta més memòria. Vaja, és que els gats sembla que no en tinguin gaire, o només pel que els convé, i això em fa molta ràbia. El meu gat és bastant curt de gambals, no sé si tots els altres també ho són. Un gos quan ha fet una malifeta, se’l renya i normalment no ho torna a fer perquè sap que està mal fet i si hi torna, rebrà. En el cas dels gats, sembla que no li importi repetir fer-me alguna putada, tot i que prèviament l’hagi castigat.

Bé, però en conjunt segueixo pensant que els gats són millors que els gossos.

Altres animals als qui els tinc cert carinyo són els pingüins (em semblen molt graciosos) i les tortugues. Això de les tortugues no sé ben bé per què, potser perquè trobo molt original la manera com estan fetes, no ho sé. Però sempre que viatjo m’agrada fer fotos de tortugues, si en veig. A més, tinc una petita mania, que és la de comprar sempre com a souvenir una tortuga (de vidre, de fusta, de plàstic... no pas una tortuga real eh?), vagi al país on vagi. Va començar com una coincidència i ara ja s’ha convertit en un hàbit.

També m’agraden els esquirols, quan era petit en teníem un a casa, era una passada.

Per cert, veig a la tele que avui hi ha cues per anar a veure la corrida de toros, perquè el torero José Tomás actúa a la Monumental. Ja es paguen fins i tot 1500 euros a la reventa. Bé, jo potser els pagaria, si algú em podés assegurar que en la corrida d'aquesta tarda el toro envia a l'altre barri a aquest "home?". Abans parlàvem d'animals que són inútils per la Humanitat i que no cal que estiguin vius, doncs aquest tal Tomás en seria un bon exemple, perquè jo no puc qualificar d'home a un torero, m'és gairebé impossible. Salut! :-)

Apa, doncs prou de fauna. Demà, dilluns, tocarà parlar del final de la lliga.